La poesia no té cames

La poesia no té cames, però deixa rastre; no és serp ni llimac, sinó caragol. L’endemà, els primers raigs de sol fan visible la traça del gastròpode, el camí que lluenteja. La poesia fa talment: camina a poc a poc, titil·la, i si és bona deixa un record perdurable.

Com que la dama no té cames, convé ajudar-la: mostrar-la, fer-la cantar, treure-la a passejar, presentar-la als amics. Ella es fa estimar, però li cal una empenta. És per això que les presentacions, els recitals, les ressenyes, són imprescindibles. És com una militància. I em fa goig ser-hi.

Dimarts que ve tindré el plaer de participar en la presentació de Llum d’Irlanda, de Marcel Riera (Premi Carles Riba 2011) a Mataró. A la llibreria Robafaves, a les set del vespre. Cosa de l’Òmnium. Estic neguitós, perquè no sé si estaré a l’altura de l’obra i de l’autor. Una presentació no es pot fer a la lleugera: s’ha de fer una exposició raonada i endreçada, s’ha de dir alguna cosa intel·ligent i despertar l’apetit de llegir els versos. I jo parlo pitjor que no escric. A veure què passa.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Poesia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La poesia no té cames

  1. Cesc ha dit:

    Te’n sortiràs, n’estic segur. El neguit fa treballar el doble, de vegades.

  2. jcalsapeu ha dit:

    Ja ho veurem. Almenys tinc l’avantatge que l’obra escrita de Marcel Riera la conec bé. Aquests deures ja els tinc fets. El que vull és que la presentació sigui un acte de profit per ell mateix, encara que molta gent no compri el llibre. Les presentacions literàries s’han devaluat molt aquests anys; són actes que massa sovint es despatxen a la lleugera, amb un presentador que no es prepara el que dirà i que amolla quatre banalitats de conversa de cafè. La de dimarts sortirà bé o malament, però no anirà així.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s