A la recerca del temps viscut

Que el temps té densitat, ja ho sabíem. Que el nostre temps és massa espès, ho constatem cada dia. El que no hauria sospitat mai és que això s’observés als rellotges atòmics [sic]. Ho sosté Patrick Drouot, doctor en ciències físiques. L’Ima Sanchís li va dedicar una Contra de La Vanguardia. “Imagini que el fet de transcórrer el temps és com si obres més o menys l’aixeta i l’aigua (el temps) corre més o menys. En els últims deu anys, aquesta densitat s’està accelerant”, afirma el d’Estrasburg. El savi diu coses que van molt més enllà d’aquesta obvietat, però jo no me’n mouré –per ara. Perquè no per òbvia deixa de ser problemàtica (i també perquè desconfio de la pseudociència).

Els primers que van experimentar una densitat excessiva del temps (i l’estrès que això comporta) van ser els humanistes. L’Enric Sòria ho diu molt bé: “el món dels humanistes prefigura en molts sentits el nostre: senten per primera vegada el vertigen de la plètora i de l’acceleració” (En el curs del temps, Moll, 2010). És la sensació que el temps ens engavanya, que el dia no té prou hores i els minuts curtegen: és el «temps indigent» que deia Heidegger, un temps que no té temps per al que cal.

El problema no pot ser més gros, perquè el temps no és sinó la vida. El misteri del temps és el misteri de la vida. La dificultat de gestionar el temps és la dificultat de gestionar la vida. Tot és u. D’aquí l’angoixa, el suar per dins –és bo notar que estrès ve d’estrènyer i vol dir sentir-se tens, premut, desbordat. Estem malalts de temps i ho sabem. Ens arrosseguem dins un temps espès, accelerat, tens i enterc. La medecina és el temps lent, significatiu, coherent i viscut. El malalt i la malaltia són indestriables: d’aquí que la teràpia sigui revessa.

Sí, ja sé que això del temps viscut demana una explanació llarga (pausada i lenta, com el temps sa). La trobareu en un llibre esplèndid, El respirar dels dies, de Josep M. Esquirol (Paidós, 2009); “una reflexió filosòfica sobre el temps i la vida”, fa el subtítol. Jordi Llavina el va recomanar al poeta Ricard Garcia, en Ricard el va postular i jo en vaig prendre nota –aquestes cadenes són sublims.

Potser us donaré pistes si us dic que mireu els infants. Els nens són mestres de temps. El seu temps és viscut: no posen la línia de l’horitzó gaire enllà (no desplacen la vida vers el futur) i tampoc crispen el present (no s’hi obsessionen, no l’aïllen del passat i de l’esdevenidor). Una altra pista: l’excés de planificació aliena el temps (el desviu). Una tercera pista la dóna Silesius: “Tu mateix crees el temps. Els sentits en són el rellotge. Atura les inquietuds: de fet, atures el temps”.

No perdeu el temps llegint-me a mi: llegiu Esquirol.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Filosofia i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s