Un negre al llit

Image

En Ramon no creia en la família, però ella l’estimava. Els seus fills encara no havien decidit si l’estimaven o no. Ell no consentia que li fessin els comptes i no volia quedar bé amb ningú. No se sentia en deute amb cap ànima viva ni difunta. No reconeixia cap autoritat que no fos la del capità Rampell i la del coronel Deixa’m en Pau. Només era fidel a la seva manera folla de fer-li botifarra al món. Els seus millors amics eren els pinzells i l’alcohol. Els seus socis eren tots aquells que tenien per bé pagar-li les copes, però la societat es desfeia de continent quan ells es negaven a pagar-li més libacions.

Una nit en Ramon estava repenjat a la barra del bar, posant en remull qui sap quines profundes cogitacions. Un home va seure al seu costat i, per allò de l’avorriment, van moure conversa. L’home també posava coses en remull, llatzèries i desesperacions vàries, i aquella nit no tenia on reposar els ossos. Es van caure bé. Els dos homes van constatar que les seves vides presentaven una curiosa simetria inversa, atès que l’un li havia pegat una coça al món, i amb l’altre això anava al revés, perquè era el món qui li havia pegat una coça a ell (al seu cul negre, per ser més precisos).

El corrent de simpatia i de tendresa que es va establir entre els dos homes va encendre la solidaritat d’en Ramon, que va oferir a l’altre de passar la nit a casa seva. I tal dit, tal fet. Els dos noctàmbuls van arribar a casa a les petites, es van despullar i es colgaren en el llit conjugal, on ella dormia com una rabassa. L’endemà va ser ella la primera a despertar-se i en veure aquella humanitat sota el llençol, acotxada al seu costat, va xisclar:

–Ramon, hi ha un negre al llit!

–I què? Que ets racista, tu ara?

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada s'ha publicat en Relats i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s