La malaltia de l’islam


L’11 de setembre del 2001 dos avions van destruir les torres bessones de Nova York, i un altre va ensorrar una ala del Pentàgon. Just després, entre octubre i desembre del mateix any, Abdelwahab Meddeb va fer un intent d’explicar i explicar-se el perquè. Per què s’havia arribat aquí. Per què havia passat això. Va escriure, i el resultat fou La Maladie de l’islam (Editions du Seuil, 2002).
Que és un llibre important. Han hagut de passar deu anys per veure’l traduït al català. ¿Per què tant de temps? ¿Que ens fa por incomodar els nostres veïns de religió musulmana? Si ho tenim tan bo de fer descordar-nos la llengua tocant al Vaticà i les seves franquícies, ¿per què ens l’hem de mossegar en relació amb l’islam? Sobretot amb una mena d’islam. Esborronar-nos davant l’integrisme sense mirar de comprendre és una pura estupidesa.
Per això hem d’agrair a Arnau Pons, que dirigeix la col·lecció Traus (dins Lleonard Muntaner Editor), la decisió de publicar el llibre en català; i a la poeta Anna Montero l’esforç de traduir-lo. Una obra així l’havia de fer algú com Meddeb, que és escriptor, poeta i traductor, ciutadà francès d’origen tunisià i un bon coneixedor de l’islam (des del 1997 dirigeix el programa setmanal Cultures de l’islam, a Radio-France).


Meddeb poua en el passat i admira un islam culte, complex i tolerant, amable i hedonista, amant del cos i de la bellesa, amic de la ciència i de les arts. És l’islam d’Ibn Arabí, dels filòsofs i dels poetes, dels matemàtics i de Les mil i una nits. L’islam que, diu Meddeb, “va arribar gairebé al llindar de Descartes, Kepler, Copèrnic i Galileu”.


L’autor escarbota el passat més recent i constata l’imparable creixement d’un islam sectari, estret, xenòfob, dogmàtic, punitiu, estult, amnèsic de la seva pròpia cultura i negador de la seva tradició. És el wahabisme, que es cou a foc lent a la península aràbiga i esdevé la religió oficial del naixent estat saudita. És la mare dels ous, o l’ou de la serp si voleu.
El wahabisme va ser fundat al segle XVIII per Mohàmmed Ibn Abd al-Wahab. És un corrent ideològic que preconitza un islam censor i bel·licós, invasor de la política, intolerant i beat, ressentit, depredador dels drets humans, impugnador de la democràcia, estret, simplista, coercitiu i taujà. És la penosa perversió que ha patit l’islam i que ha infantat l’integrisme. Ossama Bin Laden (“el wahabita del wahabita”), els talibans, el tenebrós GIA algerià i després Al Qaida han begut d’aquesta font. I molts altres que diuen fer-se lluny de l’integrisme també n’estan empeltats. És la malaltia de l’islam. És a tot arreu, com una pandèmia. Les primaveres àrabs li han pres protagonisme, però el mal està intacte.
Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Abdelwahab Meddeb. Anna Montero. Arnau Pons. Integrisme. Religió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La malaltia de l’islam

  1. Alfred ha dit:

    No hi tenen alguna responsabilitat els qui des del poder occidental han tallat violentament i sistemàticament qualsevol sortida política pròpia a centenar de milions de persones? No és aquest fonamentalisme en part una conseqüència de la impossibilitat d'obrir-se un futur digne?

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Bon vespre, Alfred.Això que dius, també és cert. És gasolina que, d'Europa i dels EUA estant, s'ha tirat al foc. Hi ha uns factors externs que han coadjuvat en la marea integrista: els repetits cops de porta europeus a l'islam (Europa s'ha entossudit a no admetre la influència islàmica en la cultura europea, en la Comèdia del Dant per exemple, que està clarament inspirada en la llegenda del viatge nocturn de Mahoma, seguit de l'ascensió en què el profeta de l'islam es desplaça en una nit de La Meca a Jerusalem). Així mateix hi ha el suport que els EUA van donar als panislamistes per fotre el panarabisme (un suport que va dur els EUA a engreixar el monstre talibà a l'Afganistan). També hi ha l'ensorrament dels referents polítics de la modernitat il·lustrada, així en clau liberal com en clau socialista. Tot això ha donat ales a l'integrisme. Però si no hi hagués hagut la llavor wahabita, les coses no s'haurien embrutat tant, n'estic cert. Meddeb en parla, d'això -per sobre- en el darrer capítol del seu assaig, l'únic que fluixeja: "L'exclusió occidental de l'islam".Salutacions!

  3. Clidice ha dit:

    El wahabisme s'hagués quedat com un residu sinó hagués tingut petrodòlars. Una mescla força explossiva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s