Rebordonit


Si no collono una mica el respectable, no sóc feliç. L’altre dia vaig envestir en Mario Pujol, que ensenya castellà al nostre institut, amb aquesta facècia:
“Llavanerenc escardalenc,
que no menges palla ni fenc,
sinó viandes bones
que robes a les dones.”
S’ho va agafar bé tothom té molta paciència amb mi. Uns dies després en Mario s’hi va tornar i em va penjar aquest floc:
“Llavanerenc rebordonit,
que del poble has fugit
i et fas el valent
perquè vius amb molta gent,
ja ho veuràs
que amb la cua entre cames tornaràs.”
Deixant de banda la superioritat indiscutible de la meva quarteta, el fet és que l’adjectiu rebordonit em va encendre el ble. Mentre movíem conversa sobre això, en Toni Curto, que és el director del temple i tortosí per més senyes, i ostenta un cervell científic per bé que també humanístic, hi va ficar cullerada. Deia en Toni que rebordonit significa ‘bord o tingut per bord’, i que rebordonir-se vol dir ‘abandonar els estudis començats, sobretot un estudiant de capellà’.
En Mario i jo teníem idea del primer significat, però no del segon –és clar: és una accepció tortosina–, i també ens sonava que l’adjectiu escau a les plantes migrades, que han tingut una creixença insuficient. Evacuada consulta de tot plegat, resulta que tenim raó tots. Rebordonit significa això que s’ha dit i més, perquè és una paraula de gran ufana semàntica (i coneguda arreu del domini lingüístic). Aplicada a una persona, té el sentit pejoratiu de ‘bord, trapella, a qui li agrada fotre i eixir de polleguera la gent’. La definició és d’en Josep Lluís, que mantenia l’estupend blog Saps què vull dir-te? i conta millor que jo l’abast semàntic de rebordonit. I és clar que en Mario, en els versos lamentables que em va endreçar, l’usava en aquest sentit.
Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Llengua. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Rebordonit

  1. Montmi ha dit:

    Vaja, que entre els tres vàreu voler fer honor a la fama dels arenyencs, oi? Ha, ha, ha!Una abraçada als tres.

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Alto les seques, calellenca! Que tots tres ens guanyem les veces a Arenys però cap dels tres no té arrels arenyenques. Això que dius és una insídia! Fama de sabuts, no. Fam de saber, sí.Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s