Viure i no deixar viure

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, opina que el coneixement de la llengua catalana no ha de ser un requisit, sinó un mèrit, per als jutges i fiscals que treballen a Catalunya. No m’estranya: és una opinió compartida per la majoria immensa dels connacionals del senyor Ruiz Gallardón. Nihil novum sub solem.
Només que cansa sentir tantes vegades la mateixa lletra. És la cançó de l’enfadós. Ja ho sabem, que els espanyols tenen una concepció jeràrquica de les llengües, en virtut de la qual se senten obligats a fer el feix damunt el català. Viu i no deixis viure, diu el sant i senya del supremacisme lingüístic espanyol, així el del PP com el del PSOE.
El que sobta és la poca coherència del racisme lingüístic espanyol. Perquè si la cosa va de jerarquies i l’espanyol està per sobre del català, és necessari observar que l’anglès està per sobre de l’espanyol. Raó per la qual l’anglès, a les terres de parla castellana, ha ser el requisit, i el castellà, un mèrit. Ah, ¿que no va així, això? És clar: Viu i no deixis viure.
Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Llengua. Eliminacionisme. Supremacisme. Racisme. Nacionalisme espanyol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Viure i no deixar viure

  1. NeoPoeta ha dit:

    Si que son ben poc coherents, sí, els nostres veïns del costat…

  2. Clidice ha dit:

    Si parles del català ells són internacionalistes. L'últim que proposes els provoca un accés de defensa de les fronteres brutal. Vaja, que sempre guanyen 😦

  3. Joan Calsapeu ha dit:

    Ells són així. No s'adonen que qui viu per humiliar els altres es denigra a si mateix, i que aquesta manera d'estar en el món palesa una gran inseguretat i una trista covardia. No hi ha pitjor cec que qui és, tot ell, una bena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s