El PSC, com una faula


Això era el capatàs d’unes terres on la gent vivia de les pomes, però en aquell país les pomeres eren molt altes i per atènyer les pomes calia una escala. I la gent passava fam, perquè la família del capatàs tenia l’escala, no la compartia i s’enduia totes les pomes.
–Tenim el ventre enrajolat! –cridava la gent.

–Heu de prendre paciència –els deia el capatàs–. Les pomes són de l’amo i les vol totes perquè en té necessitat.

–I un be negre amb potes rosses! –aücava el populatxo.

–Feu bondat –els deia el capatàs–, que si us porteu bé nostramo tindrà consideracions amb vosaltres.

–Demà ens afaitaràs! –clamava el comú.
I va arribar el dia que el poble va ventar una guitza al cul del capatàs i el van engegar a passeig, i van dir que s’hi posés un altre. I aquest altre ja no els aixecava la camisa, però els feia passar una fam que els alçava en pes.
I el capatàs foragitat va dir: “L’amo d’abans, que ja no n’és, i jo, us donarem escales perquè plegueu les pomes que heu fet créixer amb el vostre esforç, i anireu pel món amb la panxa plena”. I el públic, encès com una teia, li va enflocar:
–Ara que no és al teu abast, ens promets el que abans sí que podies fer i no et va vagar de fer per amor del teu amo. Vés-te’n a torrar neu, farsaire! –i li van clavar una altra coça en el cul.
Vet aquí el PSC, que ara que no pinta res enlloc proposa un model de finançament propi per a Catalunya i diu que si els fem cas estacarem els gossos amb llonganisses. Això, sense sortir de la LOFCA. Fent anar de tronc l’Administració Tributària de l’Estat i l’Agència Tributària de Catalunya. Que bé. Deuen voler que els aplaudim.
Ara, que hem de tenir clar el concepte, diuen. El concepte és que l’espoliació fiscal no és culpa d’Espanya –on vas a parar…– sinó del frau fiscal i de l’economia submergida. Ves per on, la seva capacitat de mentir és infinita perquè la seva barra és infinita. L’altra cara del concepte és, segons Pere Navarro [a la foto], que “nosaltres no posarem mai obstacles a l’ambició de Catalunya” [?!] però “no abonarem aventures”. El PSOE de Catalunya necessita un psicoanalista. I molts llibres d’autoajuda. 
Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en PSC. Mentiders. Nacionalisme espanyol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s