Miren Etxezarreta ploma el capitalisme

Retallar és un mot-força del pensament únic neoliberal. El pensament que diu que cadascú ha de mirar per ell i que el benefici privat farà el profit de tots –cosa que no és certa. El pensament que diu que l’Estat s’ha d’aprimar perquè la gent s’espavili –però només s’aprima l’Estat dels desvalguts; l’altre Estat, la baluerna de debò, s’atipa i es posa a les ordres i al servei del benefici desorbitat d’uns pocs. El pensament que diu que no hi ha classes, sinó persones que es responsabilitzen de llurs vides –cosa que tampoc no és certa: hi ha classes, hi ha lluita de classes, i l’estem perdent. Però podem guanyar-la.
Si n’és d’important tenir clar això. I saber-ho dir. Miren Etxezarreta és catedràtica d’Economia Aplicada a la UAB, té setanta-quatre anys, és pensionista i parla net i llampant. “Si l’economia no s’entén, és que està mal explicada”, diu Miren, i que ens guardem dels economistes que parlen clus, perquè porten la lliurea dels sobergs. “L’economia serveix per justificar l’estructura del poder”, advera, i ho fa entenedor en aquest documental, Capitalisme, un itinerari crític, basat en una selecció d’entrevistes fetes a l’hivern del 2011. Us prometo que els trenta minuts que dura els tindreu per ben esmerçats.
Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Crisi. Explotació. Anticapitalisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s