Enemics de la humanitat

Tota nació és una bella construcció humana i un recer de la dignitat. És el continent que fa possibles les penínsules del jo –no hi ha illes, ja ho sabeu. Sense la nació fórem homes i dones a la deriva, nàufrags de rostoll o d’asfalt, arxipèlags submergits. Trinxar una nació és desfer moltes vides. (Diu Chomsky que “l’any 1650, aproximadament, el noranta-cinc per cent de la població d’Hispanoamèrica havia estat exterminada.”) Els qui es vanten d’haver anihilat tants pobles i malden per destruir-ne encara més, són enemics de la humanitat. Encarnen el Mal. Davant d’ells, les fronteres són necessàries.
Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Nacionalisme espanyol. Independència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Enemics de la humanitat

  1. Tirant lo Bloc ha dit:

    Les arrels enforteixen. Sempre se n'han de tenir per créixer. Bon text.

  2. Clidice ha dit:

    No cal dir gran cosa més.

  3. Cesc ha dit:

    Cal constatar que pertot hi ha persones a la deriva, nàufrags de rostoll o d'asfalt, arxipèlags submergits. No sé segur si n'estan satisfets o no -hi deu haver de tot-, però existeixen. No solen ésser gaire freqüents i em recorden una mica certs mestissos que no s'identifiquen plenament a cap de les seves dues -o més?- ètnies. I tot això no ho dic amb voluntat de criticar-los, tot al contrari.Quant a les arrels, llur importància és relativa -potser molt relativa-, perquè sempre s'és a temps de canviar de direcció o d'introduir al nostre bagatge de la vida noves coses que no hauríem mai pensat incorporar. Així doncs, cadascú es fa les arrels a mesura que passa el temps. El bagatge de la vida són les nostres arrels i nosaltres, quan ja som adults, triem ço que en formarà part. No hi ha ni tronc ni branques ni fulles, sols arrels que ens permeten alimentar-nos i sobreviure.P.S.: Volia fer-me entendre i penso que no hi he reeixit. Bé, potser ho aclariré en un altre missatge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s