Stevenson i Perejaume se saluden


Escriu Robert Louis Stevenson a L’illa del tresor: “Vaig descobrir que cada onada, lluny de ser aquella muntanya llisa i brillant que sembla des de terra o des de la coberta d’un vaixell, podia comparar-se perfectament a qualsevol serralada en terra ferma, amb els seus pics, els seus planells i les seves valls.” (Quaderns Crema, 2008, trad. Joan Sellent)
Escriu Perejaume a Obreda: “No hi ha res com nedar a mar obert per tal de percebre la sensació muntanyosa de relleu. Acarats a l’onatge, a mesura que hi avancem, llegim l’aturonament de l’aigua, en serralades successives, delerós de solcar aquell relleu aigualós que es retorça i ens acotxa, amb pinzellades de cristall. Avançar a través de l’onatge és, en efecte, anar de carenes.” (Edicions 62 i Empúries)
Un fil connecta els dos textos a un segle i mig de distància, com si l’un fos la premonició de l’altre i l’altre fos el record de l’un. Com si l’anglès i el català se  saludessin.
Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Perejaume. Robert Louis Stevenson. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Stevenson i Perejaume se saluden

  1. Anonymous ha dit:

    Una recomanació (de fet en són quatre, al mateix canal -ACP-):http://www.youtube.com/watch?v=vXof0H4HX28Cal anar parlant de l'endemà…S&I!Escocell

  2. anna ha dit:

    Preciós. Gràcies per ensenyar-nos-ho.

  3. Joan Calsapeu ha dit:

    Mariàngela, Gràcies per la visita i benvinguda a la barraca. Fa poc que he topat el teu blog i m'hi he apuntat de seguida, perquè és un plaer. ¿Oi que fa goig, trobar aquestes connexions? Quan les trobes, t'adones que la literatura és una xarxa en què tot està lligat, una nau plena de fantasmes, d'ecos i de reaparicions, un club on tothom està carregat de deutes. Salutacions!Anna, m'agrada que t'agradi. Salut.Escocell, de moment he vist la gravació d'en Mathew Tree sobre la projecció internacional de la cultura catalana. És molt bona, hi toca de ple. Diu coses que no se senten gaire i que ens interessen molt: verbigràcia que, després de la independència d'Estònia i Lituània, a les llibreries d'arreu d'Europa va arribar llibres d'autors bàltics que fins aquell moment no eren traduïts ni coneguts. A poc a poc veuré els altres, i en penjaré algun. Gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s