Esperit, clàssic, sublim


Diu Henry Bergson: “Nosaltres hem d’entendre per esperit una realitat que és capaç de donar molt més que no conté, d’enriquir-se des de dins, de crear-se o recrear-se sense parar, i que és essencialment refractària a la mesura”.
I m’adono que, això que diu Bergson de l’esperit, ho podria dir també dels clàssics. “Un clàssic és un llibre que mai no acaba de dir el que ha de dir”, sentenciava Italo Calvino. Un clàssic, doncs, és un escreix d’esperit en forma de llibre, és un llibre sublim.
Rilke té un poema en què intenta explicar què vol dir sublim; es podia haver demanat què vol dir esperit, o clàssic, i si ho entenia com Bergson i Calvino probablement li hauria sortit el mateix poema. Vet-lo aquí, en versió original i en català:
La sublime est un départ.
Quelque chose de nous qui au lieu
de nous suivre, prend son écart
et s’habitue aux cieux.
La rencontre extrême de l’art
n’est-ce point l’adieu le plus doux?
Et la musique: ce dernier regard
que nous jetons nous-mêmes vers nous!
(Rainer Maria Rilke, Poemes francesos, Edicions de la l·l)
 *

El sublim és una partença.
Alguna cosa de nosaltres que en lloc
de seguir-nos, resta a part
i s’habitua als cels.
La trobada extrema de l’art
no és l’adéu més dolç?
I la música: aquest darrer esguard
que ens llancem nosaltres a nosaltres mateixos.
(trad. Mariàngela Vilallonga)
Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Henry Bergson. Italo Calvino. Rainer Maria Rilke. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Esperit, clàssic, sublim

  1. Puigmalet ha dit:

    Buscaré l'edició de Rilke, que deu ser moderna. Fantàstic poema! Bon Sant Essteve!

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    L'edició que tinc és d'enguany; conté els originals francesos i la traducció catalana dels quatre reculls de versos que Rilke va escriure al Valais, als darrers anys de la seva vida.Per cert, que quan Rilke s'hi estava, al Valais l'arpità (el francoprovençal) era una llengua ben viva -per bé que ja minoritària. No sé si el poeta de Praga s'hi va interessar gaire. Si algú sap res de la relació entre Rilke i l'arpità, i me'n sap donar clarícies, li estaré molt agraït.El poema és formidable, sí: és el que m'agrada més del recull.Bon Sant Esteve.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s