Nova Internacional


Jordi Prenafeta i Pàmpols és un jove escriptor que fa poesia, teatre i narrativa, o sia que s’apunta a tot. És de Lleida i deu estar cansat que facin brometa amb el seu cognom. L’últim dissabte de novembre era al jardins de can Corrades, a Hostafrancs (Barcelona), presentant l’antologia Ningú no ens representa. Poetes emprenyats, davant l’habitatge rebatejat com a 18N. Allò era una intervenció poètica en suport a la reapropiació de l’immoble, propietat de “Sa Nostra”. Malauradament, els Mossos van desoir els versos i despoblaren l’edifici. (Ja se sap: les victòries del capital són immediates, candents; les dels poetes són pòstumes, tèbies.)
El cas és que Prenafeta ha contribuït a l’antologia emprenyada amb una versió posada al dia de la Internacional, un himne llampant que l’autor va recitar però va tenir la prudència de no cantar. No és dels millors poemes del recull –costa molt que un himne sigui un bon poema–, però és ocurrent i està ben trobat. Vet-lo aquí:
Nova Internacional
Amunt, pencaires de la terra!
Amunt precaris i aturats!
Traïts per la dreta i l’esquerra,
som milions els indignats!
Els banquers ens van fotent les peles
i els polítics els deixen fer,
però el poble ja ha plegat veles
i la gent ha pres el carrer.
És la lluita primera,
unim-nos i demà
la mort del capital
serà el futur mundial.
No esperis pas cap salvació sumària
dels sindicats ni del govern.
Ciutadà, és la teua acció diària
la que ens traurà d’aquest infern.
Tot allò que pagues cada dia
és el que mou les corporacions;
per tant teua és sempre la tria:
cada dia hi ha eleccions.
És la lluita primera,
unim-nos i demà
la mort del capital
serà el futur immediat.
Si en massa ens mobilitzem
i el que volem ho diem ben clar,
els governants obligarem
a acatar el poder popular.
Si traiem tots els calers del banc
i els desem a dins del mitjó
d’un plegat ensorrarem al fang
l’era de l’especulació.
És la lluita primera,
unim-nos i demà
la mort del capital
serà el futur mundial.
Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Jordi Prenafeta. Poesia. Indignació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s