Pla i la bajania sexual de les sípies


Sempre que em capbusso en un dels volums de l’Obra completa de Pla, a càrrec de Destino, m’enfado. Perquè n’he pagat quaranta euros i trobo els textos així com estaven fa quaranta-cinc anys: les faltes d’ortografia i els errors d’impremta són allà on eren, indelebles. I els textos jeuen nus i descotxats, sense edredó crític (i sense data, que és el mínimum esperable).              


Les proses de Pla tenen tres dates: la dels fets contats, la de la redacció inicial i la de la revisió definitiva. Pla només acceptava la paternitat de la versió última. Però l’any dels fets, i l’any en què esgrafià els primers esborranys, també ens interessen no per res, és que ens situen en el temps. Doncs ni l’una ni les altres. I fes-te fotre, que són quaranta cuques.
Sort en tinc que, davant la prosa planiana, em desenfado. Sobretot quan llegeixo delícies acidulants com la que segueix. A Bodegó amb peixos (un assaig sobre els arts de pesca, els peixos i l’arribada d’aquests al plat, inclòs al volum 2 de l’Obra completa), Pla dedica un paràgraf hilarant a la captura de les sípies, que comença així: “Doncs bé: en aquest temps de les calmes, s’agafa una sípia femella, se la lliga a un cordill i s’arrossega lentament l’animal, des d’un gussi, pels paratges de sorra i algues de les platges, a profunditats –com a màxim– de dos o tres metres”.
I el que ha de passar, passa de seguida: “es veu sortir de l’espessor d’una mata d’ictínies, aparèixer per la cresta d’una petita duna submarina, de la gruta d’una roca, una sípia mascle, la qual, dominada per la més inconscient i cega de les passions, s’abraça frenèticament a la sípia femella. […] quan hom constata que la sípia femella ha desaparegut totalment sota de la sípia mascle, hom estira simplement el cordill, i el mascle és capturat de la manera més ingènua.”
La repetició de la caparrada provoca en el pescador, diu Pla, una certa fatiga: “s’arriba a tenir la sensació de viure, com alguns éssers situats en la part més elevada de l’escala biològica, d’una femella de la naturalesa… per més que es tracti d’una femella de sípia”. Si Pla no fos tan fi explicaria d’una altra faisó aquella “certa fatiga”… perquè el mal del pescador ve d’allò que en bon català se’n diu “menjar pa de cony”.
En fi. La lliçó és antiga com l’anar de ventre: tota femella té, d’entrada, el poder que li confereix la beneiteria sexual dels mascles (i a partir d’aquí, si pot i vol, pot fer créixer la seva fèrula). Això ja ho sabíem. La gràcia és que les sípies ens facin de mirall.
Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Josep Pla. La vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Pla i la bajania sexual de les sípies

  1. Oh, és que las sipies…no es queixen! 😉

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Ara hi corren, a queixar-se… 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s