Les veritats de Peces-Barba

És difícil no fer suca-mulla en les paraules gaditanes del senyor Peces-Barba. Servidor volia fer-ho, però Vicent Partal, que és més àgil i més intel·ligent que jo, se m’ha avençat: el que volia dir jo ho ha dit ell a l’editorial de Vilaweb. Partal només deixa dos platets per sucar. Que són aquests:

Peces-Barba es demana, amb aquell posat de milhomes, si no els hauria anat millor quedar-se Portugal i deixar anar Catalunya –i dóna entenent que sí. Doncs jo penso que no. Perquè, amb Portugal dins, els espanyols continuarien tenint una llengua per odiar; i, sobretot, perquè una Espanya castellanoportuguesa seria –cert i segur– un desastre econòmic: els espanyols haurien de treballar més, serien més pobres, i avui, amb tota probabilitat, el seu Estat estaria intervingut per la Unió Europea: seria una segona Grècia. Sort n’han tingut, doncs, dels catalans (i dissort n’hem tingut, nosaltres, de ser els elegits).
El segon platet és el de la broma. Diu el prohom que això ho diu, de vegades, en broma. Doncs mira com riem. Perquè la broma deu fer gràcia a Espanya, però no en fa gens a Catalunya, cosa que demostra que som dues nacions distintes. A més, tots sabem com va això de la broma. Rient rient, diem allò que altrament no gosaríem dir. Ens fem bufons per poder ser sincers. ¿Què és, l’humor, sinó una vàlvula d’escapament de la veritat?
[PD: ¿Us adoneu que les paraules del pare de la Constitución traspuen l’humor amarg de qui sap que ha perdut el tren de la història? Peces-Barba (i tanta gent com ell) sap que ja no poden fer-nos mal; i que nosaltres, en canvi, podem plantar-los quan vulguem. ¿Què esperem?]
Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Nacionalisme espanyol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Les veritats de Peces-Barba

  1. Anonymous ha dit:

    És un goig llegir els teus comentaris i opinions. És un goig llegir aquesta llengua meravellosa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s