La llengua ens ho dóna tot

La llengua ens ho dóna tot. Alerta, però, que no és un donar que faci tenir. És un donar que fa ser. Som allò que la llengua ens dóna: història, cultura i consciència; memòria, identitat i consistència. Tot el que fa possible el ser i la llibertat.
Per això la volen destruir: perquè no volen que tinguem allò que som. Volen que siguem el que tenen ells, però només un tros, petit i fet engrunes, no fos cas. Ens ordenen que desistim: en la tenidoria d’ells hem de cessar de ser qui som. Només podem ser i tenir allò que ells disposen sense nosaltres.
La llengua ens ho ha donat i ens ho dóna tot. ¿Com li reconeixerem l’immens favor? Han passat els anys i hem estat desagraïts i gasius. És senzill i li estem obligats. La llengua no ens jutja i per això és bo de fer mostrar-li gratitud –ella és discreta i mai ens farà retret de res.
Podem saber grat amb literatura (llegint, traduint, creant); amb lleialtat (parlant-la amb tothom, arreu i sempre); defensant-la dels seus enemics, que són legió i poderosos (i ella només ens té a nosaltres). I amb un estat, esclar, que l’estimi i la preservi: a ella i a nosaltres, que som tot u. 
Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Llengua. Independència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s