Comprendre és més que entendre


Comprendre és més que entendre. És copsar les raons del sentiment i els sentiments de la raó. És una empatia real, una pau compartida, una acceptació de l’altre.
Ells, ni ens entenen ni ens comprenen, ni fan comptes posar-s’hi. Fer-ho implicaria replantejar-se de dalt a baix, tornar a explicar-ho tot d’una altra manera, admetre que no han crescut bé i demanar perdó. No ho faran mai, això. La seva genètica es descodificaria: farien l’ull, rebentarien en una implosió nuclear i es desintegrarien.
Des de tots els punts de vista, l’autisme els surt més a compte. És una sordesa que neix del fons de l’ànima i mor contra nosaltres, com un terrorista suïcida que sobreviu i hi torna un pic i un altre, amb aquella fe. Vosaltres no ho sé, però jo em decanto i me’n vaig.
Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Nacionalisme espanyol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Comprendre és més que entendre

  1. Clidice ha dit:

    Fa un cert temps que ja no m'interessa que ens entenguin. El que hem de fer és deixar-ho córrer i prou, marxar. Em preocupa més la síndrome d'Estocolm que veig entre els d'aquesta banda, sobretot els instal·lats en això de la "ciutadania del món". I és que em sembla xocant veure la seva defensa aferrissada de pobles instal·lats a les antípodes (que si els coneguessin quedarien garratibats) i el menyspreu cap a allò que els correspon. Sense adonar-se'n que sinó aprecies allò que et pertany vol dir que ets incapaç de comprendre a un altre que sí que ho faci, sigui aquí o Papúa Nova Guinea.Estic convençuda que si aquí ho tinguéssim clar, ja faria molts dies que seríem "fora".

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Els "ciutadans del món" de Catalunya han fet el cim de l'estupidesa. Són cecs, perquè no veuen la injustícia que hi ha a ca seva. Són ignorants, perquè desconeixen la història del país on viuen. Són curts com un escala de collir maduixes, perquè no saben interpretar les formes d'opressió que tenen a tocar. Són insolidaris, per tal com miren lluny per no haver de fer costat als qui pateixen a prop. No entenen, ni comprenen, ni es comprometen, ni es fan càrrec de les seves responsabilitats immediates.El pitjor que li pot passar a un pare, o a una mare, és tenir un fill ciutadà del món.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s