Espanya s’embala. ¿I nosaltres?


2014. El primer a dir la data, en un atac de lucidesa, va ser Josep-Lluís Carod-Rovira. Ja ens agradava, sentir-ho, però vist el rànquing d’encerts dels nostres profetes, ens ho agafàvem com qui mira una llàgrima de Sant Llorenç. Després la data va prendre cos, perquè la creativitat d’Arenys de Munt ens feia saltar cap endavant i ho accelerava tot; 2014 començava a ser el desllorigador d’un càlcul factible. I en acabades les consultes, immergits en la Conferència Nacional per l’Estat Propi, 2014 ha passat a ser la fita (el calendari hi convida, tot hi conflueix). Tres anys de feina intensa, evolució previsible de CiU, construcció de la majoria social i, pam, saltar el mur.
Però sempre surt l’esgarriacries que t’estripa el full de ruta. En aquest cas, Espanya, l’Espanya tota, l’Espanya política i la judicial, que s’han conjurat perquè la independència de Catalunya sigui una mica abans, el 2012 o el 2013. Perquè el que va passar ahir és molt gros i engreixa una bola que ja ho era, grossa. Que Convergència i Unió hagin estat expulsades del consens constitucional no és cap anècdota: és històric, i ho accelera tot. Que el Tribunal Superior de Justícia (!) de Catalunya (?) dicti un ultimàtum contra la immersió lingüística i l’escola catalana és definitiu. El seu estat es dreça, en pes i sense manies, contra Catalunya. ¿Qui té espera fins al 2014?
Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Independència. Conferència Nacional per l'Estat Propi. Nacionalisme espanyol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Espanya s’embala. ¿I nosaltres?

  1. pere ha dit:

    Doble contra senzill que l'espera serà molt més llarga.

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Pere, el que ha de passar, passarà abans i millor si ens ho creiem.L'escepticisme és el rebost de la intel·ligència: hi ha de ser, i ha d'estar ben proveït. Però al menjador hi ha d'haver taula parada amb allò que tenim i ens fa guanyar: la raó, l'emoció, l'empenta i la fe.

  3. Anonymous ha dit:

    Un dia, el veritable TSJC condemnarà els delictes de col·laboració necessària en el delicte d'assimilació cultural durant el període colomial. El senyor Miguel Angel, aleshores, seurà a la banqueta i repensarà la paraula justícia.

  4. Joan ha dit:

    Serem independents o no serem. Així de simple. Ens toca escollir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s