Només vol la mama

La caganiu de casa només admet que la dugui a dormir la mama. No és que la menuda tingui res contra el papa: és només que li ha assignat unes altres funcions, la de jugar sobretot. Si el papa pretén portar-la a jóc, ella es planta: s’està dreta en el llit, plora i esbramega fins al límit de la seva resistència física, que és molta. Com que la mare també vol sortir de nit de tant en tant, hem de vèncer aquesta resistència.
Cosa que vol dir portar-la-hi jo, al llit, fins que s’hi acostumi. Teràpia de xoc. I aguantem la pressió fins allí on podem. La nena ens fa el cuc de l’orella malalt, sembla que tingui altaveus. Entomar la tempesta de decibels és molt dur: és com si t’esclafessin el cervell dins una premsa d’oli.
Quan la nena s’ha cansat de bramar o la mare s’ha cansat de sentir-la, i es fa el silenci, et sents com si t’haguessin clavat una pallissa. Com un lluç acabat de treure del forn. Estàs malambrós, no tens esma de conversar, no et veus amb cor de res. La teva ànima és una truita a la francesa. Esperes només que baixi la marea. Que la son vingui de pressa i que algú apagui el llum.
Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Filles. Paternitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Només vol la mama

  1. Núria Talavera ha dit:

    lògic… la mama és el millor que hi ha, que no te'n recordes? 😉

  2. Clidice ha dit:

    calla que m'has fet recordar vells i feixucs temps! però us en sortireu 🙂

  3. SM ha dit:

    Els nanos realment assignen rols als pares i ja pots dir missa, que ells fan la seva. Però per sort tot son modes que passen. Personalment no m'importaria que el meu volgués la mama per anar a dormir! L'he de ficar al llit cada nit i és un suplici perquè no hi ha manera!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s