Memòries d’un porc

Per mi, el gandià Santiago Díaz i Cano era un perfecte desconegut. Fins que fa quatre dies vaig llegir en el blog d’en Joan-Daniel Bezsonoff que l’any passat s’havia publicat una novel·la estupenda, Memòries d’un porc (Servei de Publicacions de la UAB), del dit pixaví, que prèviament havia guanyat el XVI Premi de Novel·la “Valldaura-Memorial Pere Calders” de 2010. Endut per la curiositat, i refiant-me del criteri del nord-català, me’l vaig comprar. Ahir el vaig acabar de llegir.
I estic espaterrat. Quina trempera! (la de l’autor quan narra i la del protagonista quan se li posa dura). I quina delícia de valencià. Figura que el protagonista grava en cinc cintes les seves memòries amb l’ànim de deixar-les per a la posteritat –s’està morint, pobret. No és fins a la darrera cinta que ens diu el nom: Llorenç. Doncs bé, en Llorenç no té un currículum que sigui res de l’altre món: és un jove d’allò més normal que la balla magra i que creix amb mil limitacions. Com tanta gent. Només que té un bon semaler, i li ha costat tant aprendre a fer-lo anar i trobar els forats d’entaforar-lo, que n’ha fet el centre de la seva existència. La cigala que tragina és alhora el timó i la proa de la seva vida.
Però no vull que us en feu una idea equivocada. Memòries d’un porc no és una novel·la frívola. Et fa passar unes estones divertidíssimes i adesiara et posa calent, sí. Però sobretot és un retrat generacional, una crònica molt personal de la creixença dificultosa d’un valencià que quan va morir Franco just entrava a la pubertat. Tela el que li ha costat, a aquesta generació, alçar-se, formar-se, guanyar-se les garroves i iniciar-se en el sexe per la via de la pornografia més rudimentària.
També m’ha impressionat la genial caracterització de dos dels personatges de la novel·la: el tio Cesc i la Carol. El primer és un llibertari vellard que navega amb una formidable llibertat d’esperit, que parla amb la saviesa socràtica que té alguna gent de poble, que viu amb un profund sentiment de dignitat i que no fa embuts. D’altra banda, Carol és la prostituta negra amb qui s’emparella el protagonista; parla poc, però la seva dicció precària (com una metralleta amb xinglot) i els seus fets li basten i li sobren. A la seva manera, és eloqüent.
Uf, quin rotllo que us he clavat. ¿Com és que m’aguanteu?
Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Santiago Díaz i Cano. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Memòries d’un porc

  1. Lior ha dit:

    L’autor ha eliminat aquest comentari.

  2. Lior ha dit:

    Fem anar la processó per dins, per no ferir-te els sentiments…Ara, que si el recomaneu en Beszonoff i tu, potser us haurem de fer cas.

  3. Allau ha dit:

    T'aguantem, o almenys jo t'aguanto per la trempera. Ho has explicat molt bé. Com per llegir-lo.

  4. Mireia ha dit:

    Joan de vegades premis literaris "de segona fila" com aquest amaguen vertaderes joies, jo per això fa temps que no compro els Sant Jordi, Ramons Llulls etc.M'has fet ganes de llegir-la.

  5. Clidice ha dit:

    Vaja vaja, vejam vejam ^^

  6. sadic ha dit:

    Per un autor no hi ha millor pagament que trobar gent que ha capit i gaudit la seua obra.Enhorabona i gràcies, doncs.Santiago

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s