A Canet la figuereta


A Canet de Mar, un temps hi havia molts pobres. Si més no, això és el que diu la brama. Considerats des d’Arenys, els canetencs eren “els pobres de Canet” –això, dit amb un posat de commiseració i amb aire de desdeny. Ho devien fer les fàbriques tèxtils i els sous de misèria, i l’estufera proverbial dels arenyencs de vora mar.


La memòria supervivent diu que els rics de Canet es complaïen d’humiliar els seus pobres de la manera que segueix. Una prèvia, però. Ja deveu saber com s’agafaven, o s’agafen, de la figuera les figues que estan tan amunt que no s’hi arriba: es pren una canya, es bada d’una punta, i amb aquesta arma s’heuen les figues alteroses, que no sofreixen cap desperfecte. 
Doncs bé, els forts d’armilla s’agradaven de passejar per Canet amb una d’aquestes canyes i la figa atrapada a l’extrem, i quan trobaven un pobre el reptaven a agafar el fruit melós. L’obligaven a fer bots i el pobre –mai millor dit–, esclar, no hi arribava. Els rics l’escarnien i s’ho passaven la mar de bé. La figuereta, en deien, d’aquest divertiment. Un deport local.
Ara potser pensareu que això són romanços, que si mai va passar ningú se’n recorda, que ja se sap que els nostres ancestres foren cruels. I jo diré que no: que això continua passant, i més i tot, a l’engròs. Perquè, des del principi de la crisi, la banca espanyola ha guanyat més de 66.000 milions d’euros. I, mentrestant, els mercats financers han imposat 50.000 milions en retallades socials. A Canet la figuereta, sí. I arreu de Catalunya també.
Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Crisi. Capitalisme. Cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a A Canet la figuereta

  1. anna ha dit:

    Apa mira, jo he pasat els estius a Canet des que vaig nèixer. Podriem dir que és el meu poble. Un poble de fàbriques i treballadors. Alguna cosa em sona això dels "pobres de Canet"…investiguaré més.(Es que comentar això del banca es fa dur i trist)

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Suposo que això dels "pobres de Canet" deu tenir el seu fonament. No hi ha poble sense llufa, l'origen de la qual el perd sovint en les boires del temps. Guaita aques, sobre Malgrat i Blanes:"A Malgrat són carboners: carbonegen a la platja. I a Blanes flassaders: paguen el dot amb flassades."Ara, aquest que amollaré sobre Tordera és una pura poca-soltada:"Les noies de Tordera per cinc cèntims s'arramanguen i per deu s'ho deixen fer."Salutacions.

  3. Anonymous ha dit:

    Saborós i preciós català, el teu. Em fa sentir orgullós de pertànyer-hi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s