Una mostra d’Escriptures

L’altre dia vaig prometre de mostrar un bocí d’Escriptures, el poemari inèdit d’un servidor que Jordi Llavina va comentar a La Vanguardia. Avui compleixo la promesa. Jas cinc versicles i un poema:
 la gran quantitat de misèria vocàlica entatxonada dins les lletres dels imbècils, les paraules que s’arrosseguen i baven, que no saben dir res i no callen
*
els cereals que escampats a la plana esgrafien tiges tendres, romanços d’amor, i dels turons estant es veuen escrites i es llegeixen senceres
*
la cal·ligrafia esburbada del barri glòtic, la fraseologia d’andrones i retombs, la morfologia dels carreus, la semàntica que resulta d’apilar moltes ombres juntes
*
 l’eixugamot, l’astre blanc que xucla basses i fa cruis en terra per eixugar més endins, i quan ho fa durar molt desertitza llengües senceres
*
la naturalesa es rebolca dins nostre i a voltes s’embruta de pensament, però poc
*
som alhora escriptors,
escriptura i escriptori;
agents i pacients de l’escrivença;
tema, mitjà i gresol de codis;
missatge i missatgers
ni emissors ni receptors,
sinó tot al contrari
Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Una mostra d’Escriptures

  1. Lior ha dit:

    Els he imprès (comencem a fer-nos antics…) per treballar-me'ls. De moment ja m'ha tocat el segon versicle i el poema. Gràcies a l'Altíssim, en aquesta selecció no bufes on no s'ha de bufar… :-))

  2. ricardgarcia ha dit:

    Excel•lent, Joan. Fa ganes de més, de molt més!

  3. Joan Calsapeu ha dit:

    Lior, gràcies per l'atenció. Ara, ¿vols dir que no fas punyetes, amb això de la bufera? Li he demanat el parer a una biòloga i no hi veu cap mal, a bufar de tant en tant els baixos de les dames -sempre que no es facin excessos, esclar.Ricard, gràcies. No sé pas com ho faré, per treure el ramat a pasturar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s