Bildu

No fa gaires anys que servidor vivia a Felanitx, al llevant de Mallorca. Allí, per no avorrir-nos, quatre o cinc amics vam fer una entitat local de nom Felanitx per la República. Vam remenar arxius, vam entrevistar molta gent gran, vam fer un llibre, vam convocar uns Sopars per la República que van aplegar molta gent; i en acabat vam decidir fer un cicle de conferències sobre el conflicte basc. Vam fer venir Eduardo Madina, del PSE; un jove aspirant a parlamentari d’Eusko Alkartasuna (el nom del qual no em ve a la memòria); i Oskar Matute, que llavors estava a Ezker Batua.

Recordo que Eduardo Madina, que havia perdut una cama en un atemptat d’ETA, va fer un sermó amable, conciliador, gairebé ecumènic. Sonava bé. Anys més tard Madina va endurir el discurs, arrossegat per l’espanyolisme rampant el seu partit. Llàstima, perquè era un polític que semblava apostar per la pau dialogada.

L’emissari d’Eusko Alkartasuna es va posar els assistents a la butxaca exhibint un català molt correcte. El credo d’EA és bo de resumir: democràcia, rebuig de tota violència, llibertat nacional i drets civils per a tothom; això, predicat des d’una esquerra moderada i pragmàtica. EA s’ha passat molts anys sembrant cultura democràtica a Euskadi, i mereix, al meu entendre, un gran respecte i molts vots.
Oskar Matute va ser el millor. Una troballa. Aquell era un jove cepat que oferia un discurs clar i endreçat, pacífista i honest, democràtic i basquista, digníssim, carregat d’ètica; Matute tenia la vèrbola massissa i llampant dels vells polítics esquerrans de la República. Anys després es va sentir incòmode a Ezker Batua, va marxar-ne i va fer un partit de nom Alternatiba. És la formació que s’ha entès amb EA per a fer Bildu, la marca de les candidatures que el Tribunal Suprem acaba de prohibir.
Em sembla que no cal dir res més. O sí. Perquè el silenci és una forma de complicitat amb els tirans. Perquè l’enterrament de la democràcia espanyola bé demana, si més no, una homilia.
Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Euskadi. Política. Nacionalisme espanyol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Bildu

  1. Clidice ha dit:

    Ja és ben curiós el país del qual en som colònia, que s'entesta en enterrar una democràcia que encara ni ha utilitzat.

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Però has de reconèixer, Clídice, que Espanya ha evolucionat: durant cent cinquanta anys la democràcia hi ha estat assassinada pels militars; ara l'occidor és el poder judicial.

  3. anna ha dit:

    Incriblement trist i frustant tot el que passa en aquesta terra on visc. Tantes llistes de gent jove i amb ganes que s'havien presentat pel seu municipi per canviar les coses des d'abaix, amb il·lusió…realment crec que si el constitucional acaba de reafirmar-se amb aquesta sentència, Aralar i PNB no s'haurien de presentar a aquesta farsa. És l'única manera de que no tirés endavant. Ells tenen la clau. Sinó seràn tots còmplices de l'històric "pucherazo". És una vergonya majúscula.

  4. Joan ha dit:

    Magnífic exemple de democràcia. Aquests no m'agraden, fora. Cap voluntat de diàleg, ni d'entesa, i seguim endavant que no ha passat res.

  5. Aina A. ha dit:

    Joan, Joan. No recordes que en Madina va escridassar un dels membres del Comitè de solidaritat amb Euskal Herria (en referència a tocar es collons) perquè li van mencionar el GAL? Jo no el vaig veure tan conciliador, més aviat anava ben viu d'aprofitar la desgràcia que li va tocar, grossa i molt, per escalar, metafòricament i política. I ja el veus. El jove que parlava en català crec que es deia Martín Aramburu?, (no recordo bé el llinatge), però l'altre dia el van entrevistar al 3/24, com a politòleg. La veritat és que fa rojera, vulgo vomitera, i ves alerta, que si dius que coneixes segons qui potser també t'il·legalitzen. Qui sap si no seria millor estar al marge de segons quina llei. Salut, Calçapeu!

  6. Joan Calsapeu ha dit:

    Bon vespre, Massotera.Això que dius va passar en el torn obert de paraules. Dos batasunos que hi havia entre el públic van provocar Madina, i aquest va perdre el bel. El que digueren, podien dir-ho amb més educació. Aquesta gent ha tingut una tirada històrica a la brusquedat, com si diguéssim. S'havien d'esmenar, i em penso que ara, passats els anys, ho han fet.I sí, és cert: el pas del temps ha demostrat que aquell posat cordial i obert de Madina era postís.Una abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s