Adéu a la intel·ligència

Escriu Jordi Llovet a Adéu a la universitat: “En principi, quan un agafa l’exemple del que van ser la democràcia atenenca o la República romana i l’extrapola a les democràcies contemporànies, pensa que els savis i els homes de Lletres i de seny sempre han fet un gran favor a les formes ancestrals de la democràcia o als sistemes democràtics d’avui dia. Però quan un s’hi fixa de més a la vora […], llavors s’adona que, paradoxalment, el sistema polític que ha estat menys favorable a la proliferació de la intel·lectualitat, almenys als dos últims segles, ha estat justament la democràcia.”
Llovet no és pas el primer a dir aquesta veritat incòmoda. Un segle i mig enrere, Flaubert també ho advertia, fent ais i uis i serrant el verb: “L’única cosa raonable [en matèria de política] és un govern de mandarins, sempre que els mandarins sàpiguen alguna cosa i, si és possible, moltes. El poble és un etern menor d’edat i sempre es trobarà, en la jerarquia dels elements socials, en el nivell més baix, perquè és nombre, massa, il·limitat.” En les quals paraules regalima Plató, esclar.
Veges la nafra, veges el dit. La ferida és tan antiga, i té tant de pus, que no és pertinent tractar-la en un apunt com aquest. I bo i així em permetré una observació. Al llarg de la història la Cultura, i en concret les humanitats, han crescut perquè la classe dominant en feia bandera, se’n servia per blasonar, en feia objecte de desig, es distingia a través d’ella. ¿On és, avui, aquesta classe que s’enalteix o s’autoafirma, i esperona els altres, per mitjà de la Cultura? Enlloc. Ni se l’espera. Vivim en la llacor de la democràcia espectacular, inculta i tecnològica, sota la fèrula dels espavilats i sense horitzó civilitzatori.
Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Jordi Llovet. Flaubert. Plató. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Adéu a la intel·ligència

  1. Clidice ha dit:

    Bé, anar en contra d'aquest capiculament cultural, ara mateix, és políticament incorrecte. O sigui que potser el que cal és romandre en les catacombes fins a temps millors.

  2. Joan ha dit:

    Romandre a la fosca ens ha de permetre esmolar l'enginy per descobrir el foc. Esperança.

  3. Anonymous ha dit:

    Esperança, sí. Permeteu-me: "Tristes banderes del crepuscle!Contra ellessóc porpra viva.Seré un cor dins la fosca;porpra de nou amb l'alba.de Carles RibaFrancesc Magrinyà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s