Cargol treu bri

De sempre m’ha sobtat que la cançó infantil digui “cargol treu vi, puja el muntanyí”. Perquè els cargols no treuen vi; i perquè “muntanyí” és un mot forçat, estrany arreu del domini lingüístic, inventat a posta per fer el rodolí de la cançoneta -però vaja, aquestes coses ja passen. El que no treu cap enlloc és això del vi.
Jo penso que la cançó, d’antuvi, devia dir “bri”, que és el que té solta i el que convé restaurar. Joan Amades també ho pensava. Tothom sap que el cap del cargol està proveït de quatre tentacles: dos de llargs a dalt, dits popularment “banyes”, i dos de menuts a baix, dits populament… com? No ho sé, però si n’hagués de dir d’alguna manera en diria “brins”. És el que semblen.
Segons el DIEC i l’Alcover-Moll, un bri és una tija prima que surt de l’arrel en plantes com el cànem, el blat o el lli; també és el trosset solt d’un filament, un estam o una quantitat exigua d’alguna cosa. Coromines [DELC] ho corrobora: “pertot són filaments o branquillons prims”, i demostra que el mot és d’origen cèltic, fill d’una base *BREINO- que ha donat molt de si.
Tot juga a favor de dir-ne “brins”, dels banyons inferiors dels cargols: són curts i prims, són uns filaments precaris, i van per sota, com si fossin arrels. A més, el mot és viu en tot el domini lingüístic. Però on s’escolta –s’escoltava– més és en terres rosselloneses: allí, una mica o un poc de qualsevol cosa és “un bri”; i quan volen fer una cosa a poc a poc, la fan d’en bri en bri. Com els cargols quan fan el seu fet.
Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Llengua. Cultura popular. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Cargol treu bri

  1. Què interessant. La cantaré així, doncs!

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Som un club que creix, Sandra: els dels bri.

  3. cialis ha dit:

    CialisDopo le droghe come Viagra e Cialis ha rivoluzionato il trattamento di disfunzione sessuale maschio verso la fine degli anni 90, un turbine di neve dei test clinici sono stati condotti in donne nelle speranze che le droghe potrebbero fare lo stessi per fare rivivere l'azionamento di sesso diminuente della donna.http://www.medicinaligenerici.com/

  4. Joan Calsapeu ha dit:

    Vet aquí una autoritat toscana que ha dit l'última paraula en la matèria que ens ocupa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s