La dècada prodigiosa

Ella està a tocar dels quaranta i diu que ho du de tort. Ella no és ella, sinó una altra, una col·lega de trinxera. Donar-li ales no em costa gens, perquè els quaranta són la dècada prodigiosa. Els anys que van dels quaranta als cinquanta fan l’edat ideal. Abans, tot és pura preparació; després, tot és declivitat. Les persones hem nascut per quarantejar. Jo aviat en faré quaranta-cinc i sé de què parlo.

Els quaranta-i-busques són els anys de les trobes. Trobes la serenitat que no tenies, la saviesa empírica que cal, la capacitat de dir que no i el domini de tu mateix. És una edat estupenda per tenir fills i criar-los. Una dona pot tenir-ne, tranquil·lament, entre els quaranta i els quaranta-cinc; un home, entre els quaranta-cinc i els cinquanta. Sí, ja sé que en aquest replà els papàs i les mamàs no tenim energia sobrant, però amb la que hi ha disponible asprem les criatures i arribem a vespres.

La felicitat… no sabria dir-ho, però la pau sí que viu a can Quaranta. Un fa les paus amb el pare i amb la mare, practica la no-bel·ligerància amb els germans, estima els fills, s’inventa un país estranger i el pobla amb els fantasmes del passat. I gaudeix de la família, dels amics –quan els pot haver– i de la parella com mai no n’ha gaudit. El sexe fa el cim, sí.

És clar que no tot són flors i violes. Un va cansat i el cos que es colga sota el llençol sovint és una rampoina. I el temps fa com un embut. El temps per estudiar i llegir s’aprima de manera dramàtica: la llengua que vols aprendre roman opaca; el llibre que vols llegir cau a terra, víctima de la son. Sí, això passa. I pesa. Però el miracle perviu i s’imposa, com les llançades de llum que desfan les bromes d’un matí fred de casa nostra.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en La vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La dècada prodigiosa

  1. Lior ha dit:

    Començo el cap de setmana llegint el teu post, i penso, noi -encara?-, tens tota la raó. És clar que hi han quarentenes i quarentenes, però, realment, aquesta dècada és com un sedàs. Roman allò que realment importa i t'importa, ets tu, aixì, sense decorar (ja t'ha decorat prou la vida), i està bé. I la resta, a prendre vent. Això si, les assignatures pendents, aquelles que no es colen pel sedàs, pesen com una llosa. I visca la lleva del 66!!

  2. anna ha dit:

    Mmm…que bé aquesta entrada. M'entren ganes d'arribar-hi. Tot i que encara me'n falten uns quants, sempre m'ha agradat molt fer-ne, d'anys.

  3. Epolenep ha dit:

    collona, doncs a veure si hi arribo i s'acaba tanta complicació…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s