L’olor que fan les dones

Diu Josep Pla: “Amb l’olor de la fruita passa el contrari que amb l’olor de les dones. La fruita ha de fer olor. En canvi, el poeta Plaute observà, ja, que l’olor més exquisida que pot fer una dona és no fer-ne cap.”

En llegir això, un no se’n pot estar de fer escandall en la memòria per recordar l’olor, o l’absència d’olor, de les dones que ha conegut. I he de dir que, en el meu cas, el record dóna la raó a Plaute i a Pla. De sempre, les dones que m’han envescat han estat inodores (però no insabores, ni insípides). No es diu gaire, però és un fet que, havent fet l’entrada pels ulls, el desig passa un examen olfactiu. Un examen determinant i definitiu, eliminatori.

Una dona que, essent atractiva, no fa olor, encén de bursada tots els sensors eròtics del mascle; si ell i ella estan disponibles, les maniobres d’aproximació es produiran amb celeritat. I si fa olor, ¿què passa? Doncs que salten les alarmes hormonals del mascle, el qual sent una estrebada per dins que el retrau, perquè les olors corporals acostumen a ser poc o molt desagradables.

¿I si l’olor que desprèn ella és intensa? Mala peça al teler, llavors. Malament perquè, si no s’atenua, l’olor està allí, espessa i embafadora; i malament si es dissimula amb un perfum, perquè el el que es produeix en tal cas és una suma de les dues potències olfactives, el resultat de la qual és un tuf dolçàs, acre, com de resclum, que fa girar cua al més decidit dels mascles.

Bo i així, la dona olorosa no ha de llençar la tovallola, perquè té un gran aliat: el desodorant. Una bona ruixada d’esprai fresc i d’aroma neutra, en el moment adequat, ensorrarà totes les prevencions del mascle. Quan aquest ensumi les emanacions reals de la depredadora, ja serà massa tard.

¿I els homes? ¿Quina olor fem?

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Josep Pla. La vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a L’olor que fan les dones

  1. Anonymous ha dit:

    Cagum els claus de Cristo rovellats, així se li arranquéssin i caigués estès a terra!! No m'ho puc pas creure … en això sí que no hi estic gens d'acord!L'olor és una propietat intrínseca de la matèria i es defineix com la sensació resultant de la recepció d'un estímul per l'olfacte.I no hi ha amor complet sense la implicació de tots els sentits. I en cada experiència un sentit pot prevaler sobre els altres i adpatar-los a la força de l'estimació … Clar … però ja sabem que sempre és molt més senzill per als mascles acceptar la simplesa primària d'un sol sentit que gestionar la complexitat humana!!Sort!

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Anònim, el que passa que no parlo d'amor -que vola per damunt de tot-, sinó de zoologia, d'emocions primàries, que són les que són. Els homes tenim un munt de limitacions ridícules i risibles. Afortunadament, se'n parla amb llibertat, i no ens enfadem pas. ¿No hauríem de poder fer el mateix amb les dones? Jo procuro posar-hi un mica d'humor. Però si no vaig bé, demanaré disculpes i trauré l'apunt. ¿Ho he de fer?

  3. Joan ha dit:

    Tots fem olor, i per aquells que tenen bon nas, l'olor és un signe d'identitat tan vàlid com qualsevol altre.La qüestió és quan aquest signe s'escampa més enllà del que seria recomanable sense maquillar amb ferums de laboratori.Un servidor, dotat de bon nas, gaudeix ensumant un coll recent dutxat i sense additius (si la propietària fa de bon veure i millor tastar).

  4. Puigcarbó ha dit:

    totalment d'acord, n'hi ha de dones que quan deixen l'ascensor et pot agafar alguna cosa, i n'hi ha que es veuen netes i polides "la mujer que yo quiero no necesita lavarse la cara con agua bendita" deia Serrat, i per aixó hi ha la COLÒNIA QUE ÉS FRESCA i a penes es perceb.

  5. Hola company, hi ha olors que no es poden descriure, que són especials, que et fan perdre els sentits, que t'embriaguen , quan és l'olor del zel, és impossible resistir-si, és interacció, és entre els dos… i hi ha donés , em sap greu, ho dic des de la percepció, que no pots estar-hi més de dos segons, perquè et venen nàusees, el diafragma es comença a contraure involuntàriament i has de fer esforços , respirant profundament per relaxar-te i marxar corrents…a vegades ser sincer potser comporta mals rotllos, però és així.salut

  6. Anonymous ha dit:

    Poc humor traspua l'article en el seu inici i posterior recorregut. Tan sols en el darrer paràgraf hi treu el nas. El veritable fet lamentable de fons és la immaduresa mostrada en no entendre que en les emocions primàries, objecte de l'apunt, sempre hi prenen part els cinc sentits: vista, oïda, olfacte, gust i tacte. Cadascun d'aquests sentits aporten informació imprescindible al cervell. La falta de qualsevol d'ells ens aporta una percepció esbiaixada del subjecte. Només els qui saben atendre'ls en tota la seva amplitud, n'excloc òbviament els discapacitats, son capaços de gaudir de la pròpia condició terrenal. Sempre ens queda l'opció de l'automutilació (conscient o inconscient, educativa o cognitiva) fet que ens faria tal vegada més profitosos genèticament!!!

  7. Clidice ha dit:

    No entenc que ningú pugui "no fer olor", en tot cas parlem de sentors, de pudors, que no ve a ser ben bé el mateix que fer olor. Les dones fem olor, sinó pregunta-li a la teva femella si, després de deixar les criatures un cap de setmana amb alguna àvia, si s'escau, no nota que, d'entrada el seu cadell no sembla seu, i és l'olor que l'impregna, d'una altra femella, per molt que la pobra àvia vagi neta i polida.Una altra cosa és la qüestió eròtica, a la que n'hi ha que són més o menys sensibles. Entenc que la majoria passen amb neteja, desodorant i colònia, o sigui tapant els olors naturals. Error dels errors, perquè el nas el tenim per a alguna cosa més que per aguantar les ulleres. Per tastar vins, per exemple 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s