Parlo com els farsis

Avui me n’ha passada una de bona. Al matí era a l’estació de tren de Mataró i feia cua davant la màquina expenedora de passis. Davant meu hi havia un home alt i cepat, negríssim, les faccions ferrenyes i un gros nas de boniato, que no se’n sortia: anava palpant la pantalla amb el dit i la màquina enfollia. Ell que em demana auxili amb la mirada i jo que l’ajudo, content de ser útil a algú.

–On vols anar? –li demano.
–Barcelona.
–Només anar? O anar i tornar?
–Ir.

Jo que poso l’índex on pertoca i demano un salconduit d’anada a Barcelona-Sants.

–Ara has de posar els diners –li mostro el parell d’orificis que té a la seva disposició. Ell posa un bitllet de cinc euros a l’escletxa i la màquina l’engoleix; per torna, l’artefacte escup el bitllet i deixa caure el canvi.

–Ningú neix ensenyat –li dic–: ja t’hi acostumaràs.
–Gràzzzias –fa ell–. Hablas como los farsis.

Em quedo glaçat. Li faig saber que parlo la llengua del país, el català, i prenem comiat. És bonic, donar un cop de mà a la gent que ho necessita. Farsi. O sigui persa, iranià. Cinc anys enrere vam estar voltant pel país dels aiatol·làs, però no sabia que m’havien contagiat el deix. Es veu que parlo un català farsificat, que vol dir el que diu, no pas el que sembla. Us ho conto perquè sí, sense ànim de treure’n conclusions.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Llengua. Immigració. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Parlo com els farsis

  1. Clidice ha dit:

    M'agrada molt això de farsificat i, no cal dir, de saber que parlo amb deix oriental. 🙂

  2. Puigcarbó ha dit:

    aquesta si que és bona, ara t'hauràs de dir Joan Calsafarsi.

  3. I jo que creia que parlàvem polonès… Potser has estat la primera persona que s'hi ha adreçat en català. Si quan veuen un sud-americà, els catalans canvien immediatament al castellà, imagina't amb un africà…

  4. Joan ha dit:

    Com la Clidice, em quedo amb el farsificat, un somriure de complicitat i la sensació que acabes d'obrir una nova ment. Si s'encomana estarem en el bon camí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s