La traïció dels intel·lectuals

A mesura que avenço en la lectura de Meditacions en el desert, de Gaziel, l’úlcera que l’autor retrata es fa més grossa i més dolorosa. Sento com el llibre creix dins meu. Calvet intenta explicar-se per què les democràcies occidentals van desemparar els demòcrates espanyols i catalans; per què el 1945, en comptes de fer-lo caure, sostingueren Franco. També es demana per què els intel·lectuals castellans es van adherir en bloc al règim feixista que emmordassava el seu país.

Exemple u. L’abril de 1948 Ramón Gómez de la Serna desembarca a Bilbao, procedent de l’Argentina, i obre la boca per proferir que “mi admiración, sobre todo, es para los que han luchado de verdad y han salvado a la España suprema: el Caudillo y aquellos a los que acaudilló.”

Exemple dos. El desembre de 1947, José Ortega y Gasset pronuncia la lliçó inaugural d’un curs sobre l’obra de Toynbee en el flamant “Instituto de Humanidades”. Darrere seu hi ha una gran oleografia de Franco, i, damunt el retrat del dictador, una enorme inscripció falangista en lletres daurades: “JOSÉ ANTONIO, PRESENTE!”. Davant d’ell, a primera fila, seuen el ministre Serrano Suñer, la noia Primo de Rivera i el poeta Pemán. El discurs va ser una llarga diarrea de papallones retòriques.

Com Gómez i Ortega feren Marañón, Pérez de Ayala, Azorín, Benavente, Baroja, etc. “Gairebé totes les primeres figures de l’actual literatura espanyola de llengua castellana traeixen la pròpia consciència per servir el propi interès –escriu Gaziel– […] L’adhesió a Franco, declarada o vergonyant, de la flor dels escriptors espanyols de llengua castellana”.

Havent constatat això, Gaziel interpel·la les generacions venidores –ço és, a nosaltres– amb les paraules següents: “Jo estic convençut que, passant temps, quan es vegin de lluny i amb serenitat els horrors i els estralls de la darrera Guerra Civil espanyola, el fenomen d’aquesta incomprensible traïció dels intel·lectuals serà el més inexplicable: tan massís, tan general, tan aclaparador com potser no se’n conegui un altre de semblant en cap més poble, fora de Rússia.”

Poc es podia pensar Gaziel que, passant temps, havent mort Franco, el gruix dels intel·lectuals espanyols practicaran una barreja d’amnèsia, censura i dimissió per la qual no es plantejaran la traïció immoral dels seus predecessors. I és que, ¿on són els congressos, els seminaris, les sessions d’estudi per mirar de comprendre aquella monstruositat? Enlloc. Perquè el pensament espanyol d’avui n’és fill.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Gaziel. Nacionalisme espanyol. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a La traïció dels intel·lectuals

  1. Clidice ha dit:

    Potser el mal rau en el desert que s'escampa entre la intel·lectualitat. Un intel·lectual? on? on? on?

  2. Anonymous ha dit:

    La condició d'intel·lectual no et fa més digne, o més savi. Sovint és a l'inrevés: són molts els intel·lectuals que en els darrers cent cinquanta anys han impulsat idees totalitàries o han defensat règims criminals.Pere B.

  3. Joan Calsapeu ha dit:

    Clídice, són cars de veure, avui, els intel·lectuals; més que res, perquè quan n'hi ha un que mereix el nom (per la molta llibertat de pensament i per la gran saviesa que demostra), l'amaguen: no surt a la tele, ni a la ràdio, ni als diaris.Anònim, ausades, ser (considerat) un intel·lectual no implica ser decent, ni tan sols savi. L'especificitat del cas espanyol és que van ser TOTS els dits intel·lectuals de llengua castellana els que es van adherir a Franco. Tots (que vol dir PRÀCTICAMENT TOTS) van beneir, amb la paraula i amb la ploma, el totalitarisme germà del nazisme i del feixisme italià.I aquestes coses marquen.

  4. Albert B. i R. ha dit:

    El mot "intel·lectual" fa basarda. Realment, què significa? Que són més intel·ligents que la resta? Que es troben moralment per sobre de nosaltres? Actualment, no són més que reclams publicitaris a sou d'algú que fan de simples transmissors de les idees de qui els paga. I no, no hi haurà mai reflexió per part de tot aquest suport a Franco que comentes. Sobre el franquisme, per no jhaver-hi, no hi ha hagut reflexió sobre res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s