La nit de Reis del Sagarra infant

Al primer volum de les Memòries, Josep M. de Sagarra recorda així la nit de Reis de quan era un ninó: “aquella solemnitat representava per a mi una tan fúlgida meravella, que em semblava impossible que la pogués viure i la pogués pair sense que se me’n ressentissin els ossos o alguna part més delicada del cos. […] La meva nit de Reis, amb les seves agudes i argentines trompetes, molt superiors a les que acompanyen la cadira gestatòria dels papes, i amb els seus pifres angèlics, mig entreescoltats per mi en un insomni nerviós, avui, a cinquanta-cinc anys de distància, puc assegurar, sense por d’equivocar-me, que no era una filfa, sinó un moment autèntic. La gent es pensa que hi ha altra mena de nits més importants a la vida, quan el fetge respon com a fetge i la vanitat com a vanitat; quan la fofa estupidesa de la carn s’ha begut una a una les gotes tornassolades que tremolen en la teranyina intacta de l’absoluta bona fe. En aquest món els vius s’equivoquen. Jo crec que la gran jugada, la gairebé divina, els homes només la podem aconseguir en la il·limitada fecunditat de la innocència. Per això estic convençut de la meva nit de Reis; la dels quatre, la dels cinc, i potser la dels sis anys i tot.”

Servidor també recordo el sisme emocional, el guspireig d’aquelles nits de Reis, quan m’adormia acotxat de màgia i l’endemà, pres pel nerviosisme, feia matines i corria descalç en cerca dels obsequis reials. Ara li toca viure això a la Joana, la pubilla de casa, que l’endemà de Reis farà quatre anys. Però no sento trompetes ni pifres devora ella, no veig que esperi cap fúlgida meravella, i em veig venir que farà com l’any passat, llevant-se a l’hora habitual i entomant aquella pedra de carbó amb una indiferència, un desmenjament, absoluts. ¿Tan prest declina la innocència?

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Josep M. de Sagarra. Filles. La vida. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a La nit de Reis del Sagarra infant

  1. Clidice ha dit:

    Ai pobre fill! Els destruïm el mite patriarcal i després pretenem que s'enlluernin amb els seus més efectistes representants. Serà que la mossa ja és republicana d'arrels home! 😉

  2. Sembla ben bé que tard o d'hora la innocència ens defuig… En el meucas tinc present la nit de Reis… teníem una botiga de joguines! Aramaldo per mantenir la innocènciad'aleshores. Petits i grans bé que ho celebrem. També els absents hisón… I tanmateix, miro enrere i contemplo com si fos ahir aquell infant que al balcó desava aigua i pa, en la nit màgica…

  3. Joan Calsapeu ha dit:

    Clídice, que ets poca-solta! :DCaram, Jordi, si teníeu botiga de joguines, pel gener devíeu fer l'agost. Però no entenc que maldis per mantenir la innocència d'aleshores; ¿no és picar ferro fred, això? La innocència és un d'aquells tresors que, quan els perds, no els trobes mai més. És com el fum que cola xemeneia amunt.Salutacions!

  4. Tens tota la raó: és picar ferro fred, i fa ben poc que he fet un comentari en aquest sentit a tens un racó dalt del món. No crec pas que la innocència es pugui ni impostar ni recuperar. Una altra cosa, però, és la inclinació que tots tenim a cercar un impossible.Té, probablement, relació amb una certa nostàlgia… I també amb la contradicció que tots carreguem a l'esquena com un farcell i ens faser com som…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s