Quan érem innocents

La innocència és la virginitat de l’ànima, és l’estat de gràcia de qui encara no ha tingut temps de desgraciar-se. És un atribut que no el perdem només a títol individual, sinó també a colles i a l’engròs. Hi ha innocències que són fruita del temps, estan repartides a prorrata i les perdem tots alhora; però no ens en adonem fins que allò és història. Com aquell pic, quan la mare i la tieta Núria eren menudes i anant pel bosc toparen un homeniqueu que les volgué escandalitzar. Us ho conto a manera de romanç:

L’home us deia:
“Veniu, que us ensenyaré
el sol i la lluna”,
us menava a un racó
de bosc, s’abaixava
els calçons i us mostrava
les galtes del cul.
Llavors tu i la Núria
fèieu un xiscle
i fugíeu rost avall,
rient i esvalotant,
el glop de llep peluda
gravat per sempre
en el record.

Avui l’home del sol
i de la lluna jeu, obsolet,
fet constel·lació distant
de semen vell.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en La vida. Coses de la vida. Poemes. Ça enrere. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Quan érem innocents

  1. Clidice ha dit:

    santa innocència!

  2. És el que té en comú la innocència. Que tard od'hora la perdem i que,en adonar-nos-en, creamelangia…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s