Fe

La raó m’allunya de la fe: ni fe en la raó, no tinc. ¿Un sil·logisme trencat? Diria que no, perquè tot es redueix a la fe: fe en la fe, fe en la raó, fe en l’esperança. Orfe de fe, travesso el món com el nen que, ignorant de l’art de la flotació, el tiren a la piscina sense carabasses. El nen s’enfonsa. I passa l’adolescència la joventut la maduresa i la vellor aguantant-se la respiració. Inventant-se l’oxigen que alena, cagant bombolles. A collibè del remolí, colant avall, les mans a l’arjau d’un timó imaginari. La roba que pesa massa i no s’asseca mai, sempre molla, com un vestit d’algues mortes.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Proses poètiques. Raó. Fe. Espiritualitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Fe

  1. Clidice ha dit:

    Una roba molt angoixant aquesta. Tanmateix respira uns instants, cal continuar inventant-nos l'oxigen.

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Prou. Si ens roben l'aire que respirem, ¿què hem de fer, sinó inventar-nos l'oxigen? I fer-nos forts per a reconquerir l'atmosfera sobirana que ens pertoca.Bones festes!

  3. Rafael ha dit:

    Mai ho havia pensat; però és cert que tot es redueix a fe, tal com dius: fe en la fe, fen la raó. Potser que sigui possible posar la nostra fe a vegades en la raó, a vegades en la fe. Ni la fe ni la raó serveixen per a tot, cal usar una i otra; difícil equilibri, fins i tot dolorós.

  4. Fe en la llengua i cultura catalanes sí tens… Fe, doncs, en quelcom superior a tu mateix. Sense fe de tantes persones com tu, Catalunya ja hauria deixat d'existir. Déu només existeix si algú hi creu, Catalunya també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s