Paremiologia política catalana

Ja em perdonareu, però encara no s’ha dit tot sobre les eleccions de diumenge passat. Falta una aproximació paremiològica als fets. Així que, amb permís d’en Víctor Pàmies, faré una modesta incursió en aquest bancal. Vet-la aquí:

D’entrada cal dir que el PSOE-C ha gastat la pólvora en salves i ha rebut del carpó; Reagrupament ha fet els ous en terra, ves; el Pepé, com és costum, s’ha enfilat damunt la merda que caga; els sempre amatents Ciutadans s’han ficat la llengua al cul (la nostra llengua en el seu cul, s’entén); a Iniciativa han garbellat l’aigua i bo i així només han perdut les esquelles –el bou encara el tenen–; Solidaritat Catalana ha fet arrencada de cavall i ara mateix guaita a bona finestra; ERC, que ja no dóna encantàries a ningú, ha fet un pa com unes hòsties; i ha anat de poc que no ens empassem el mal bocí de la Plataforma X Catalunya, de la qual ens guardarem com d’escaldar-nos. A la fi ha quedat clar que això del tripartit era un mal cuinat i CiU ha guanyat el capítol.

(Això sí, amics de Convergència: si de veres espereu alguna cosa semblant al concert econòmic, poseu-vos tranquils i feu-vos retratar, i feu-li un nus a la cua.)

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Llengua. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Paremiologia política catalana

  1. Clidice ha dit:

    Avui llegia en aquest blog aragonès el mateix, però tu ho has fet "a la catalana": resumint i estalviant paraules 😉

  2. SM ha dit:

    Ha ha! Molt bo! Pàmies, vigila que et quedes sense feina!

  3. Anonymous ha dit:

    Genial Joan! (Així, sense coma.)Records d'un lector!

  4. vpamies ha dit:

    Bona aproximació, Joan! Em sembla que fa temps vaig fer un article sobre política, allà per les municipals de 2007. Però no era pas tan enginyosa com la teva tirallonga ben travada de sigles i parèmies.A mi me'n vindrien moltes al cap relacionades amb l'àmbit del cul… però callaré com una puta. 😉

  5. Joan Calsapeu ha dit:

    Amics, em fareu sortir els colors a la cara! Encara m'ho creuré i passaré el platet i tot.(Víctor, els culs la saben tan llarga!… Si parlessin, el Vaticà faria ull.)

  6. Mireia ha dit:

    A mi em tenen tan farta que… no vaig votar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s