En som molts més

L’altre dia de pagès llegia el web d’en Salvador Sostres i vaig topar aquestes frases: “En els darrers anys ha semblat que l’independentisme avançava o que la independència està més a prop. Podem dir que més independentistes han cridat més que mai, però no que la independència estigui més a prop.” I vaig tenir un dejà vu, que se’n diu, perquè aquesta mateixa asseveració ja l’havia llegida en una entrevista a Albert Rivera.

Servidor tinc una relació d’amor-odi amb en Sostres: m’agrada molt com escriu, però em cau de la post quan passo de la forma al fons. A mi no em desagrada pas l’estil bròfec i provocador del barceloní, al contrari: és una de les qualitats que admiro en la seva prosa. Passa que no n’hi ha prou d’escriure bé: cal tenir raó i mirar de ser just. I en Sostres de vegades no en té, de raó, i sovint és injust.

Les paraules que acabo de citar, per exemple, no són ni enraonades ni justes. Perquè d’independentistes n’hi ha molts més ara que no fa dos anys; perquè, en molt poc temps, entre Catalunya i Espanya s’ha trencat quasi tot; perquè ara el dret de decidir (ço és, l’autodeterminació) és el pal i el paller de la política catalana, i tot plegat fa que la independència sigui a prop.

Paradoxalment, ara hi haurà menys diputats explícitament independentistes que en la legislatura anterior. Sembla com si en Sostres s’hagi volgut avançar a les veus que celebren l’enfonsament de l’independentisme. Són veus que caguen fora de l’orinal. Perquè els partidaris que Catalunya tingui un estat propi en som molts més que la suma de les paperetes d’ERC, Solidaritat i Reagrupament.

Tinc amics que són independentistes i van a la llista d’Els Verds, per exemple, i hi són sense agafar mal d’esquena. Jo tampoc hi veig problema. Perquè una cosa és dir qui vols que timonegi la Generalitat durant quatre anys i una altra, ben diferent, decidir si vols que el teu país sigui lliure. Confondre ambdues coses és mesclar ous amb caragols.

El país fa via cap a la independència a pesar dels partits que la volen lluny o mai, que avui fan majoria en el Parlament; i a pesar, també, de la fragmentació de l’independentisme. Digueu-me optimista.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Salvador Sostres. Independentisme. Autodeterminació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a En som molts més

  1. Clidice ha dit:

    No llegeixo el senyor Sostres, perquè el poc que li he llegit m'ha desagradat profundament. Tanmateix en una cosa et dono la raó, la independència no és d'avui per demà, cal picar molta pedra. Ara, potser, ens caldrà començar a deixar-nos de personalismes, controls estalinistes dels partits, i començar a fer endreça i acte de contrició. En serem capaços?

  2. Anonymous ha dit:

    A Catalunya hi ha molta gent, cada vegada més, que ja li estaria bé que Catalunya fos independent, sobretot pensant en termes econòmics. Però alhora, la majoria d'aquests "independentistes" no pensen fer res -ni tan sols posar una papereta a l'urna- per tal d'aconseguir un Estat propi per a Catalunya. Suposo que esperen que caigui del cel, com una fruita madura.La veritat és que hi ha encara molta por. La majoria de catalans temen la reacció d'Espanya davant un procés independentista a Catalunya. Pensen que és molt probable que l'Estat empri algun tipus de violència contra nosaltres i això els paralitza. Si no superem aquesta por i actuem amb valentia i convicció, la independència serà sempre un somni inabastable.Pere B.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s