L’objectiu és sobreviure

Al capdavall, l’objectiu és sobreviure. Recol·lectar, caçar, menjar, copular. T’atipes d’ànsies i et costa admetre que tot just es tracta de ser-hi. Fas retxes a la pàgina de l’aigua per escriure-hi la set de viure. Llegeixes en el vol dels ocells que afollarem els nius i robarem els ous, i que un dia et tocarà a tu. T’afanyes cap al món perquè el món te trobi a faltar quan no hi siguis, per tal de sobreviure’t. Fas ganyotes perquè vols que et mirin, per fer-te la il·lusió que vius en els altres. Fas versos perquè viure fa estrany i amb els versos basteixes una casa per rebre-hi visites i conèixer gent quan siguis mort. En l’entretant amagues les nafres i mostres les fletxes a les vitrines dels museus, com si la bèstia damnada fos un altre. La vida és una suma de violències. I l’objectiu és sobreviure.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes en prosa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a L’objectiu és sobreviure

  1. Escrius molt bé, Joan. M'agrada molt llegir-te. I a més tens raó.

  2. Clidice ha dit:

    És l'únic que compta, sobreviure. La resta és pura invenció.

  3. Esther ha dit:

    Certament, a vegades només és sobreviure, sort que només a vegades.

  4. Lior ha dit:

    Sobreviure,Clídice,és l'instint.La pura invenció,com en dius tu,és viure,i que vols que et digui, hi han invencions més lluides que d'altres,però no em semblen la resta de res. Subcric el lector osonenc; Fas versos perquè viure fa estrany… Quanta raó! Amagues les nafres i mostres les fletxes,com si la bèstia damnada fos un altre. Quina ironia,fem versos per guarir les nafres i,si reeixim, t'entren com una fletxa…Deu ser homeopàtica la poesia 🙂

  5. Núria Talavera ha dit:

    magnífic 🙂 de veritat, m'ha encantat`salutacions Joan

  6. Joan Calsapeu ha dit:

    Amigues i amics, gràcies. Quan em vaga mostrar un poema, o cosa similar, sempre tinc por de fer el ridícul.Salutacions a tots!

  7. Clidice ha dit:

    Per si t'és útil avui he publicat una cita que em vas recordar 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s