Els ximples són cruels

Llegeixo, en el Diccionari de les cabronades de Víctor Alba, la cita següent de Wilkie Collins: “Cada dia podem trobar exemples de ximples que no són covards; de tant en tant, d’idiotes que no són astuts, però cal dubtar que existeixi un sol exemple de ximple que no sigui cruel”.

Collins va ser contemporani i amic de Charles Dickens. Va escriure vint-i-set novel·les, més de cinquanta narracions curtes, quinze obres teatrals i cent assaigs. S’escrivia a sobre, com Jaume Cabré. I, a pesar de la frase propdita, mai va visitar la península ibèrica.

L’observació de l’escriptor anglès m’ha fet pensar de seguida en el jutge que ha dictat sentència contra Saïda Saadouki, acusada de contar el que li va passar en entrar en una caserna de la Guàrdia Civil, a Ciutat de Mallorca: la van insultar (“lo que faltava, una mora catalanista”), a ella i a la llengua que parlava, el català. Una càmera gravava els fets, però la cinta ha desaparegut, ves quines coses. El prohom del sanedrí ha condemnat Saadouki a pagar 1.500 euros per un delicte d’injúries. L’Obra Cultural Balear ha obert dos números de compte per replegar els diners de la multa. Que la Saïda no s’hagi d’afluixar els cordons. Jas:

La Caixa: 2100 – 0011 – 89 – 0201740399

Sa Nostra: 2051 – 0099 – 87 – 1070011978

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Llengua. Racisme. Nacionalisme espanyol. Víctor Alba. Wilkie Collins. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Els ximples són cruels

  1. Jesús M. Tibau ha dit:

    que passin aquestes coses en aquests alçades del partit!Potser haurem de jugar a una altra cosa

  2. Avui fa anys que va morir Franco, però molts a aquest país no se n'han assabentat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s