‘Un gos com nosaltres’, de Manuel Alegre

De Manuel Alegre jo només sabia que és un veterà lluitador d’esquerra, que el 2006 es presentà a les eleccions presidencials de Portugal pel Partido Socialista i que va ser el segon candidat més votat, amb el 20,72% del vots; i que és poeta. Però –tot i que m’agrada llegir en portuguès– no coneixia la seva obra literària. Ara tampoc la conec, però m’ha caigut a les mans el llibre de proses poètiques Un gos com nosaltres, en traducció catalana d’Anna Cortils, i he xalat.

Alegre parla d’un gos que conviu amb una família, la seva; “un gos que té un problema, està convençut que no és un gos”. Pàgina rere pàgina, veiem com l’animal gestiona els seus sentiments i les seves emocions –sí, en el cas dels gossos també hem de fer la distinció– amb una complexitat quasi humana. (Alerta, aquest no és un llibre de tòpics sobre els gossos: és un bon llibre de poesia.) Alegre fa visibles aspectes del tarannà cànid que no s’acostumen a considerar: el poderós sentiment de dignitat, per exemple; el control dels registres emotius; la saviesa d’estimar. Alegre ha trobat en el gos de casa un mestre de sentir, d’estar i de ser; un gos com nosaltres, o millor que nosaltres; un mirall pelut. I, a més, ha sabut dir-lo amb aquest “art de la pobresa” tan portuguès (migradesa de metàfores, sintaxi diàfana, frases broixes, dicció sòbria) que corprèn. Vegeu-ne una mostra:

“Algú va parlar de la tristesa i del buit de la mirada dels animals. Vaig veure la tristesa, en certs moments, en l’esguard del gos. La tristesa de qui vol arribar a la paraula i no ho aconsegueix. Però no vaig veure el buit. El buit és tal volta en els nostres ulls. Quan de vegades ens perdem dins de nosaltres mateixos. O quan busquem un sentit i no el trobem.

El gos sabia el sentit, el seu sentit. I mai no es perdia.”

(Manuel Alegre, Un gos com nosaltres, Témenos Edicions, 2009, p. 50)

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Manuel Alegre. Poesia. Literatura portuguesa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a ‘Un gos com nosaltres’, de Manuel Alegre

  1. Mireia ha dit:

    No coneixia aquest autor, gràcies

  2. onatge ha dit:

    Pel què dius ha de ser un bon llibre per llegir i alimentar-se'n…Des del far…onatge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s