Sant Agustí i la poesia

Trobo, per atzar, unes paraules que Sant Agustí adreça a Déu, però sembla talment que parli de la poesia. Són aquestes: “Sero te amavi, pulchritudo tam antiqua et tam nova, sero te amavi! Et ecce intus eras et ego foris”. (‘Tard vaig amar-vos, beutat tan antiga i tan nova, tard vaig amar-vos! I heus aquí que Vós éreu dintre meu i jo fora’).

Servidor també vaig arribar tard a la poesia, i també vaig trigar a estimar-la. Un dia vaig tenir una revelació: ella era dins meu i era jo qui vivia defora. Però abans que pogués treure profit de la descoberta, les circumstàncies de la vida van forçar una nova disposició dels elements: la poesia fora de mi, i jo també, fent companyia a un animal de companyia que de tanta gana que li faig passar m’abandona.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sant Agustí. Poesia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Sant Agustí i la poesia

  1. Clidice ha dit:

    potser només cal trobar el llenguatge adient, no tot allò que rima és poema

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    És que la rima fonètica a final de vers mai m'ha tret la son. M'interessen més altres rimes. Per exemple rimar amb tu, Clídice.

  3. bogart251299 ha dit:

    Jo sóc de les que també em vaig endinsar més tard dins la poesia, i si un poema és bell, no és important si rima o no.Em permeto citar un vers de William Wordswoth que diu així: "Malgrat res ens pugui retornar l'hora de l'esplendor a l'herba, a la glòria de les flors, no hem pas d'afligir-nos, perquè la bellesa sempre romandrà en el record"

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s