Alícia i la càbala pràctica

Llegeixo, a la Història de la Catalunya jueva [Àmbit + Aj. de Girona, 2009] de Sílvia Planas i Manuel Forcano, que el rabí saragossà Abraham ben Samuel Abulàfia (1240-1291) vingué a Barcelona a estudiar càbala, que al final de la seva vida va tenir pretensions profètiques i messiàniques i es lliurà a la càbala pràctica, que en el seu cas “consistia en cercar la unió amb la divinitat a partir de la pronúncia repetida dels noms de Déu, a fer múltiples combinacions de les lletres d’aquests noms, i a ajudar-se a entrar en èxtasi amb tècniques respiratòries, música, cants i moviments de cap i cos amb l’objectiu que el cabalista gaudís de l’experiència mística que ell descriu en les seves moltes obres i tractats amb imatges eròtiques molt agosarades”. Tot seguit, Forcano ens fa saber que Salomon ben Adret, el rabí en cap de la Ciutat Comtal, “fulminà Abraham Abulàfia i el condemnà a l’exili a l’illa de Comino, devora Malta”.

¿Com és que aquest home em fa pensar en l’Alícia Sánchez Camacho?

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sílvia Planas. Manuel Forcano. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s