Amics d’Arpitània

De fa pocs dies, Arpitània ha obert un consolat virtual a Catalunya: amicsdarpitania.blogspot.com. La criatura ha nascut (accidentalment) a casa nostra. Una amiga em va demanar com punyetes es fa un blog, la vaig fer venir a casa i a sis mans vam donar a llum això. Us ho recomano amb vivor encesa; i no pas perquè servidor hagi contribuït al part, sinó perquè és una finestra a un món que ens és pràcticament desconegut: el de la llengua i la cultura arpitanes (o francoprovençals, si us estimeu més dir-ho així).

El nadó va fer les primeres passes el 4 d’agost, amb una presentació de la llengua arpitana (el nom, el domini, la codificació). Dos dies després apareix un apunt sobre el Tsamin francoprovençal, una caminada de més de 500 km amb un objectiu alhora reivindicatiu i científic. El 9 d’agost, el web glossa la situació de la llengua en els tres estats on es parla, i també algunes activitats de les associacions que en tenen cura; i l’11, els amics publiquen l’article (per mi) més interessant, “Resistents lingüístics”, que ennova el cas d’Evolênna, un poble alpí de la vall d’Hérens, a Suïssa, habitat per unes set-centes persones: resulta que és el darrer poble de Suïssa on l’arpità es transmet des del bressol i és llengua familiar i de relació amb els amics i els veïns; a França ho troben sorprenent i TF1 n’ha fet un reportatge, al qual podeu accedir des del blog amic.

Servidor me n’he fet seguidor. ¿Us hi apunteu?

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Arpità. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Amics d’Arpitània

  1. zel ha dit:

    Segur que ho faré, a meva debilitat són les llengües, hi vaig volant!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s