Ferran Soldevila ja ho deia

Ho deia, concretament, en el seu Dietari de la República i de la Guerra civil, recollit a les seves Memòries, i ho deia així: “El mal no està en la multiplicitat de partits, de sindicats, de programes i d’actuacions: el mal està en la imbecil·litat humana, que és immensa. En el camp limitat i avesat de la vida corrent no té possibilitats de manifestar-se en gran escala; endemés, ja hi estem fets: ens surt al pas tan sovint i ens interessa tan poc! Però, quan els esdeveniments, com ara, adquireixen proporcions extraordinàries, la imbecil·litat es desborda. I ens sobta amb la seva magnitud i el seu poder –de destrucció, naturalment.” (Barcelona, 18 de febrer de 1937)

Soldevila es referia a les dificultats per endegar eficaçment l’esforç bèl·lic que Catalunya feia en aquell moment, i a les lluites internes que desembocarien en els Fets de maig. Però les seves paraules són perfectament aplicables als Fets de juliol del 2010, quan la classe política catalana [?] no va saber avaluar l’impacte de la sentència anticatalana del TC; quan va ser incapaç d’entendre el que la gent, clar i català, li deia; quan va barrar el pas a les aspiracions democràtiques dels catalans avortant dues vegades, des de la Mesa del Parlament, l’exercici del dret a l’autodeterminació, i quan no va saber respondre a l’agressió sinó invocant el preàmbul d’un Estatut mort.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Ferran Soldevila. Autodeterminació. Política. La sentència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s