Àngels Gregori i Ricard Garcia

L’Àngels i en Ricard són poetes, ergo gent perillosa. Un poeta de debò sempre és perillós, perquè llegint-lo o escoltant-lo un corre el risc de sentir qualque fiblada dolorosa, com quan el dentista ens treu una càries sense anestèsia i per allí a prop hi ha un nervi. Emperò, són gent molt amable (com si volguessin compensar el defecte damunt dit). I sensibles, esclar -a un poeta, la sensibilitat se li suposa. A més, tots dos saben comunicar amb delicadesa la seva sensibilitat, essent així que llegir o escoltar els seus versos és, també, una sensació física. En el cas d’en Ricard és com entomar un plugim en un dia assolellat. En el cas de l’Àngels és com si una ciutat penetrés tota ella dins el cos, i de nit, a poc a poc, moltes finestres s’anessin il·luminant.

L’Àngels Gregori (Oliva, la Safor, 1985) i en Ricard Garcia (Sant Llorenç d’Hortons, l’Alt Penedès, 1962) recitaran aquest divendres 9 de juliol, a les 10 del vespre, als jardins de Can Caralt, a Sant Andreu de Llavaneres (el Maresme). També actuarà el grup GPM Trio, que tocarà swing. Serà la Nit de Poesia i Swing. L’entrada és gratuïta. Hi sou convidats.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Ricard Garcia. Àngels Gregori. Recitals de poesia. Llavaneres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Àngels Gregori i Ricard Garcia

  1. Núria Talavera ha dit:

    Espero que la nit vagi molt bé, Joan, finalment no hi podré ser.Una abraçada i fins una altra :)núria

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Ja t'ho explicaré, Núria. Te trobarem a faltar.Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s