Interruptors de pera i d’hèlix

Quan tenia pocs anys, els interruptors tenien forma de pera o d’hèlix (una pera allargassada; una hèlix de pales camusses, plenes, romes, que no haurien fet volar cap avió). Aquells penjaven d’un cable amb dos fils conductors, l’un que donava la llum i l’altre que la treia; premíem el botó de baix, que s’enfonsava per amunt, feia clic-clac i ja ens hi vèiem. Aquests s’assentaven en un tambor rodó que anava collat a la paret amb dos claus de rosca; els pinçàvem amb els dits índex i polze i fèiem un gir de quaranta-cinc graus, com si avancéssim l’hora en un rellotge. A casa sempre eren (els uns i els altres) de color blanc, però de tant grapejar-los, amb el temps tornaven de color d’ala de mosca. Aquells commutadors no eren pas intercanviables: els piriformes anaven als espais interiors, i el heliformes, als exteriors. Els primers penjaven a la vora del capçal del llit; els segons aguaitaven en un extrem del corredor i flanquejaven l’entrada de la cuina, les habitacions i el lavabo.

Jo tenia una flaca per les peres. M’agradava desenroscar-les i escrutar-ne l’interior. Em feia l’efecte que n’entenia el funcionament, i això em confortava. Clic cap al pol positiu, clac cap al pol negatiu. Si volia, podia afluixar el pern menudoi que pitjava la punta d’un cable i deixar els pares sense llum; i si es donava el cas que els filets s’esmunyien, sabia com tornar-los a lloc i fer creure la bombeta. Quina sensació de seguretat i de domini! Fet i fet, era més que una sensació: era un sentiment que ajudava a viure. Ara no me’n sé estar d’evocar aquells estris senzills que eren fets per durar, que feien el món comprensible i manejable i acomplien un designi espiritual que llavors no sospitàvem. I és que eren bastiments de l’ànima.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Infantesa. Quotidianitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Interruptors de pera i d’hèlix

  1. Fa molt de temps, vaig anar a veure una casa antiga per estiuejar-hi, al Pirineu, i tenia aquesta espècie de interruptors. Em van fer molta gràcia!Espero que t'interessi l'Especial Sant Joan de L'imperdible de ℓ'Àηimα.Records i bona revetlla!>Jordi CirachL'imperdible de ℓ'Àηimαhttp://www.imperdibleanima.blogspot.comPer votar pel bloc : http://www.premisblocs.cat/bloc/372 Moltes gràcies!

  2. onatge ha dit:

    Hola Joan, jo també recordo els interruptor i la pera… penajda al capçal del llit, i els d'hèlix, que semblava que fossím part activa al donar tomb perquè es fes la llum… I com tu molt bé expliques et senties útil perquè els podies desmuntar i tornar a instal·lar… Ara amb tant tecnicisme et sents una mica inútil. Recordo els de casa amb el cable trenat. També recordo haver tallat el cable amb unes tisores i no haver-me passat res, només l'osca a les tisores…Salut i records.onatge

  3. Clidice ha dit:

    els recordo de la casa de Lleida, eren de baquelita i et fotien cada enrampada que quedaves adobada 😛 i els ploms? ara ja no es "canvien els ploms".

  4. SM ha dit:

    Jo també n'he tingut de pera a casa i m'encantaven. Poc pràctics però molt romàntics.

  5. Anonymous ha dit:

    A mi em ve al cap l'interruptor de pera que penjava del capçal del llit dels meus àvis. Quan ens hi quedàvem a dormir, després de sopar l'escudella amb "maravilla", i amaida amb carn arrebossada, ens posàvem el pijama i la meva àvia em dèia si volia anar una estoneta al seu llit. Jo li gratava l'esquena dis minuts i deprès me la gratava ella fins que jo quedava adormida…Quan s'acabava la peli en blanc i negre de la qual en sentia el rumor arrapapada al costa de la meva àvia, el meu àvi em recollia endormisacada i com si portés una fada del bosc em posava dins el meu llit i m'acotxava amb tota la tendresa dels seus ulls. Hi ha tanta gent que enyoro…Marga

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s