Molts anys i bons, Mariona!

Avui que fas un any, Mariona, m’abelliria dir-te que omples de sentit la meva vida. T’ho podria dir, però seria mentida.

M’abelliria dir-te, Mariona, que ets (de bracet amb la teva germana) la meva raó de ser. T’ho podria dir, però seria mentida.

M’abelliria dir-te que em sento germinar en el glever del teu cos. Dir-t’ho fóra bonic, però també seria mentida.

Em plauria dir-te que deixo de créixer perquè creixis tu per mi. Fóra generós de part meva, però tampoc seria cert.

Ho deu fer que sóc un pare sòrdid: un mal pare. ¿Saps què em passa? Em passa que t’estimo amb un amor interessat i utilitari: amb tu davant, asseguda a la cadireta, i jo darrere, empenyent, ja no em cal demanar-me cap on encaminaré els passos.

És un favor molt gran que em fas, i te’n dono les gràcies.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Filles. Paternitat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Molts anys i bons, Mariona!

  1. Clidice ha dit:

    una forma impecable de felicitar-la 🙂 i és que no ho fem per ells, és per nosaltres 🙂 per molts anys! per la part que et toca 🙂

  2. Anonymous ha dit:

    No l'empenyis gaire, Joan, poc a poc, ella tota sola anirà envalentint-se … i tu prou faràs per intentar aturar-la … t'arriarà per camins inescrutables, que mai abans havies imaginat … on es perdrà intermitentment aquest que t'envaeix … i no te'n penediràs, no, mai … perque veuràs el batec de les seves ninetes que t'arrossegaran pendent avall … i sabràs que ella malgrat tot se'n sortirà i a tu et deixarà aquell dolçor que tant sols les filles et poden sonar … Moltes, i creixents, felicitats!!!!Un altre jo, ;D

  3. Anonymous ha dit:

    … aquest JO que t'envaeix …[nOséke coi he fotut que ha desaparegut el JO, hehhehehe!!!!!]

  4. Núria Talavera ha dit:

    per molts anys, doncs! 😉

  5. Jordi Cirach ha dit:

    Hola, he descobert el teu blog i m'ha agradat molt. M'he fet fidel seguidor, jo tinc un blog de cultura “L'imperdible de ℓ'Àηimα espero que també t'interessi!Records i felicitats pel blog!>Jordi CirachL'imperdible de ℓ'Àηimαhttp://www.imperdibleanima.blogspot.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s