A la cuina, de petit

Quan era petit, mitja vida feia xup-xup
a la cuina i l’ampit rogenc de la finestra
xapava en dos el món dels infants: a fora
hi havia les orenetes, els xiscles, la glòria;
a dins, l’olla al foc, la col, l’olor del tedi.

Sobre la frontera de rajola s’alçaven
vidres que el fred i els alens entelaven.
Amb el dit índex dibuixàvem sanefes
i avions, esgrafiàvem l’ànsia de conjurar
les bullideres i alliberar-nos de la col.

Un dia vam veure una cara de tronxo
en el mirall i vam fer les paus amb les fulles gomoses,
verdes, amples com el vol de l’oreneta.
Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Poesia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a A la cuina, de petit

  1. CALPURNI ha dit:

    Fora sempre allò desconegut, la temptació. Dins la seguretat. Cal triar inevitablement?Salut.

  2. Clidice ha dit:

    la fotografia m'ha fet pensar en les hores de distracció que m'havien proporcionat els regalims de les finestres entelades a l'hivern! 🙂 sempre em sorprenen els mecanismes d'activació dels records! fins i tot n'he recuperat la sensació de fredor a la punta del nas 🙂

  3. Joan Calsapeu ha dit:

    Calpurni, penso que no cal pas triar. Una vida és prou baldera perquè hi càpiguen la seguretat i l'aventura. El vol de les orenetes imita la concavitat de les fulles de col, i el biaix d'aquestes fulles estrafà les acrobàcies de les orenetes.Clídice, els mecanismes d'activació dels records són inescrutables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s