Concèntric

Els anys, la pluja de fang
que ens embruta per dins;

els mesos que cremen en silenci
el sotabosc, ja mig ressec, del jo;

els dies que degoten com una aixeta
mal tancada, que de nits ressonen;

les hores que repiquen a l’enclusa
de pell i de carn, i s’entranyen;

els minuts que arrenquen els xinglons
de viure; els segons, que espurnegen.

El temps llescat tan prim que transparenta
i presagia l’instant inacabable.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Poesia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Concèntric

  1. ricardgarcia ha dit:

    M'he quedat penjat d'aquest vers que diu: "El temps llescat tan prim que transparenta…" Cada vegada que et decideixes a penjar un poema teu,Joan, m'agrada més la teva poesia. No ens l’estalviïs.

  2. Josep Porcar ha dit:

    Quin bon regal el teu poema! Com diu Ricard, no te'ls deixes dins. No tots. 🙂

  3. Anonymous ha dit:

    Només puc dic una cosa: No deixis mai d'escriure. Aquest poema és maquíssim.

  4. Albert ha dit:

    doncs mira, jo m'he penjat amb aquest que diu "Els anys, la pluja de fang/que ens embruta per dins"bo, molt bo

  5. Anonymous ha dit:

    Per la seva quotidianitat, senzillesa, realitat i perque malgrat aquest punt de partida acaba sent enmig d'aquest poema un vers molt punyent."Els dies que degoten com una aixetamal tancada, que de nits ressonen"M'afegeixo als elogis.

  6. Joan Calsapeu ha dit:

    Gràcies, amics. M'encoratgeu a fer més versos i fins i tot, un dia, a mostrar-los. Però ja sabeu que un poema reeixit dins un poemari mediocre no serveix de res… Sobretot, em falta temps per escriure, polir, refer. Hi ha dues filles menudes que em deixen sense temps i em xuclen l'energia.Salutacions!

  7. Anonymous ha dit:

    Tot retorna, amic Joan.Del temps i de les energies vessades et sorprendrà el retorn que et trobaràs. Gaudeix-ne i amarat del que perds, i del que t'ofereixen. S'ho val. Acabaràs polint i refent, no en subtis. D'altra banda discrepo de tu, un poema reeixit és prou. Un poemari excel·lent és una visió poru esbiaixada. L'unicitat del valor no pot ser l'excusa per retenir-te i menystenir-nos. Sigues rigorós, sí, i exigent, també, però no fins a l'extenuació o la invisibilitat. Avant!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s