Més llum sobre siau-ciao

En dos apunts anteriors (aquest i aquest altre) em vaig fer ressò de la possible filiació catalana del salut ciao. Primer Manel Capdevila, i després Frank Dubé i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot italià pot provenir del siau català. Tots tres al·legaven la llarga presència catalana a Itàlia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia italiana. Servidor hi vaig ficar cullerada i vaig escriure que, per afermar la hipòtesi catalana, “caldria documentar l’ús de siau a Itàlia. I algun filòleg hauria de posar emperòs a l’evolució schiavo>ciao”.

Doncs bé, fa pocs dies un català d’origen italià, de nom Pelino, ha visitat aquest xibiu i ha escrit, en el primer dels apunts que enllaço, les ratlles següents: “Hola. Sóc un italià que viu a Barcelona des de fa nou anys i m’agrada molt tot el que es refereix al català, la seva història i les seves connexions amb la meva llengua materna. Fa una setmana mirava una pel·li italiana on hi havia gent de la Puglia, regió del sud d’Itàlia, i de cop surt un siau de salut. Em va sobtar molt i he començat a preguntar i buscar en quins dialectes italians es fa servir siau com a salutació de comiat. No cal dir que les respostes que he tingut apunten a totes les regions del regne català: Sardegna, Sicilia, Napoli, Calabria, Puglia… Apareix en tot el sud d’Itàlia. En alguns dialectes del nord es fa servir ciau, amb u final, com a salutació de comiat també.”

(Pelino, no saps com agraeixo la teva aportació!) El comentari d’en Pelino em sembla tan significatiu i valuós que he volgut reproduir-lo en aquest apunt. Perquè ara ja tenim la feina feta: ja hem documentat l’ús de siau a Itàlia, i Capdevila ja ha posat emperòs de pes a l’etimologia que fins ara es donava per bona. Ara el pas siau>ciao ja no és una hipòtesi: és una veritat científica que, qui no l’accepti, haurà d’arromangar-se i mirar de refutar-la.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Siau. Ciao. Jordi Bilbeny. Manel Capdevila. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Més llum sobre siau-ciao

  1. Clidice ha dit:

    la geografia dóna un munt de pistes per fer-la una teoria ben plausible no?

  2. Joan Calsapeu ha dit:

    Sí, i tant. Però, per si un cas, vull fer un aclariment: quan dic que ara el pas de "siau" a "ciao" ja és una veritat científica no vull dir que sigui una veritat absoluta. Una veritat científica és una veritat provisional a què s'arriba amb mètodes científics. I sí, ja ho sé que la lingüística no és una ciència (i l'etimologia encara menys): és la metodologia el que ha de ser científic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s