Els números tramposos del fracàs escolar

Quan a un govern els confits li surten agres, daura píndoles. Vet aquí una llei general diacrònica i universal, el beabà de tot estudiant de primer curs de Ciències Polítiques. Les dades que el Departament d’Educació de la Generalitat de dalt ha fet públiques sobre el nombre de graduats en ensenyament secundari fan olor d’això. L’Ernest diu que el 21,4% dels alumnes matriculats el curs passat a quart d’ESO no s’han graduat; però no diu quin és el percentatge d’alumnes que han abandonat els estudis mentre cursaven primer, segon i tercer d’ESO. Cosa que és fer trampa, perquè per quantificar el fracàs escolar s’han de considerar els fracassos dels quatre replans, no només el de l’últim. Si ho comptaven així, el percentatge de fracàs potser s’enfilaria al 40%.

Però és que encara hi ha més. Perquè hi ha un percentatge elevat d’alumnes de quart que obtenen el títol de graduat havent suspès tres o més matèries; les juntes d’avaluació els aproven per caritat política: són el fracàs escolar submergit (com l’economia que s’amaga d’Hisenda). Si els comptàvem, obtindríem la mesura real del desastre, que implica –crec– devers el 65% dels alumnes d’ESO.

La veritat sempre és aspra, però aquesta fa sang; admetre-la seria una cosa així com entomar una explosió nuclear. I això, la hipòcrita, covarda i benpensant societat catalana no vol assumir-ho.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Educació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Els números tramposos del fracàs escolar

  1. David ha dit:

    T'asseguro que el percentatge és ben proper a aquest 65% que esmentes. Les juntes d'avaluació són cases de la caritat.

  2. Puigmalet ha dit:

    Si féssim bé la nostra feina i no fóssim cases de caritat el sistema guanyaria molt en qualitat. Però perdria en imatge, i al polític li interessa això darrer.

  3. Llorenç ha dit:

    Així com jo ho entenc, la pregunta clau és: a qui beneficia realment aquest analfabetisme funcional?

  4. Joan Calsapeu ha dit:

    David: caritat malentesa.Puigmalet: passa que ens priven de fer bé la nostra feina; jo per als meus alumnes sóc "el que fa exàmens que no aprova ningú", i per als meus col·legues, "l'inadaptat".Llorenç, ho saps tan bé com jo: els beneficia a "ells", que deia Fuster (a saber, als forts d'armilla i als seus sicaris, al franquisme de sofà, als sindicats del règim -que si no són verticals hi fan a prop-, a l'espanyolisme i els seus corifeus, al PSOE i al PP, a la caterva sapròfaga de tota la vida: als vividors de l'Espanya eterna).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s