Quinze notes contra la personalitat

1. La personalitat és mentida: sempre som «algú altre».

2. La personalitat és un paracaiguda que serveix per a posar-te en el món. En pic hi ets, però, l’invent ja no fa servei i el millor que pots fer és desempallegar-te’n.

3. La personalitat et fa previsible; cal ser imprevisible.

4. L’ideal és ser allò que al capdavall som: Ningú -així et deixen en pau.

5. Però per arribar a ser Ningú s’ha de tenir una forta personalitat (i, un cop arribats a port, llençar-la per la borda).

6. La personalitat és un puzzle impossible: no sabem muntar-lo i costa Déu i ajuda desmuntar-lo.

7. La personalitat és una peça de roba interior que engavanya –i, ai uix! sempre allà mateix, suada, tacada de secrecions.

8. Una gran personalitat és un tumor que se’t menja per dins.

9. Com més personalitats tinguis, més fàcil és que l’encertis.

10. Al revés també funciona: desballestar-se, ser menys que un; saber-ho i conformar-s’hi.

11. La personalitat és una invitació a l’encabotament i la mania.

12. La personalitat és combustible: moltes de juntes fan un perill d’incendi molt gran.

13. Quin goig, veure les filles com es construeixen la seva personalitat mentre jo destrueixo la meva!

14. Fuig de tu i l’encertaràs (o t’equivocaràs d’una altra manera, cosa que per si sola ja és un guany).

15. Els caníbals són els qui ho han entès millor; en cas de dubte, adreceu-vos a ells.

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Microassaig. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Quinze notes contra la personalitat

  1. Jo ha dit:

    Quin gran apunt!!!M'agrada aquest post!!Enhorabona!!

  2. Anonymous ha dit:

    És vostè supermegacreatiu, com li vull el cap!!!!!Pregunta: És vostè el mateix Joan Calsapeu-Layret?

  3. Joan Calsapeu ha dit:

    Gràcies, visitadors anònims. Però no digueu això, sisplau, que em posaré vermell… Molta gent em confon amb en Calsapeu-Layret. Jo em dic Calsapeu Cabot -fa uns quants anys vaig invertir l'ordre dels cognoms: és per això que sóc una mena de nouvingut al clan dels Calsapeu.

  4. Jordi ha dit:

    Llegits els punts de l'escrit, i d'acord amb el seu missatge, val la pena de fer-ne una lectura que vagi del 15 a l'1.I, lluny d'aquestes modernitats!, recórrer a la modernitat primera i recordar-se d'Ulisses, "en ginys tan fèrtil"!, Ningú per a Polifem: "em dic Ningú i Ningú m'anomenen, sí, el pare i la mare i la colla que m'acompanya" etc.Ah, l'Odissea!Records!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s