"L’home sobrepassat", de JMa Uyà

¿Coneixeu Josep Maria Uyà? Servidor vaig tenir notícia d’ell i de la seva obra a través d’una entrevista que li van fer al Punt; treia dos llibres (L’home sobrepassat i La intempèrie metafísica de Macedonio Fernández [Documenta Universitària, 2009]) sobre filosofia i poesia; més ben dit, sobre el lloc en què la filosofia dóna pas a la poesia. Em vaig afanyar a comprar-los i de moment he llegit el primer. L’he mastegat amb lentitud, fruïció i profit. I he de dir que he sintonitzat des del primer moment amb Uyà, perquè el viatge que conta jo també l’he fet (partim dels mateixos supòsits i emproem cap al mateix horitzó buit). És un viatge (de la filosofia a la poesia) que Toni Ibàñez, verbigràcia, ha fet de manera rotunda i vistent.

Uyà té els nassos de parlar de metafísica i del paper que aquesta fa i deixa de fer en les nostres vides. Avui el comú no se’n recorda, però la metafísica era important; ho era quan existia, perquè donava valor al món físic; ho és ara que no existeix, perquè la seva absència fa surar sobre el no-res tot allò que és, ens aboca al reialme de Nihil i ens força a la intempèrie. L’arribada de Nihil ha posat fi a dos mil cinc-cents anys de filosofia –una mort anunciada– i ens ha retornat, perplexos, una mà al davant l’altra al darrere, al punt de partida.

Nihil ha vingut de la mà del burgès, del filòsof i del poeta (per aquest ordre). El primer fa veure que no se n’adona; el segon s’hi veu abocat vulgues no vulgues; el tercer mira, pensa, sent, accepta el misteri i cerca consol en la bellesa de dir-lo. La societat burgesa i comercial ha abolit la metafísica i ha omplert el buit amb tota la cort celestial del déu Diner. Això al burgès ja li va bé, però al filòsof i al poeta no: ells saben que la dimensió metafísica hi és (i endemés cal que hi sigui). N’hi ha rastres. Per exemple, sentim que l’ànima hi és però no la podem explicar, demostrar, objectivar: és un bocí de metafísica sentida. “Malgrat psicòlegs –escriu Uyà–, sensació i sentiment tenen un marge d’inexplicabilitat que s’intueix o es pateix, i que, podria ser, fa de cordó umbilical […] cap a la metafísica”.

Un es demana si hi ha solució, si es pot bastir una metafísica que desafiï l’aplanadora coherència de Nihil. Uyà no ho sap i jo tampoc. Només hi ha una cosa clara: que hem aprendre a viure en la intempèrie. El de Sabadell esbossa un full de ruta que per força és precari: rebutjar l’escepticisme nihilista i buscar l’escepticisme ètic, alliberar-se de la sacralitat i guanyar la salut escèptica. ¿Sabrem fer-ho?

Anuncis

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en JMa Uyà. Filosofia. Poesia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a "L’home sobrepassat", de JMa Uyà

  1. Mireia ha dit:

    No el coneixia, no. Gràcies per desobrir-nos-el

  2. Clidice ha dit:

    tots els ítems són necessaris ara que el que més cal és seure i pensar

  3. Joan Calsapeu ha dit:

    Amigues, creieu-me si us dic que en aquest llibre de l'Uyà no hi ha boll ni pallús. I, a més, el refugiat de les Guilleries m'ha posat sobre la pista de dos pensadors molt potents que desconeixia: Macedonio Fernández i Gerges Sardin Charles (físic, autor de la "Física de l'Espai": http://georgesardin.googlepages.com).

  4. Toni Ibañez ha dit:

    Joan, t'agraeixo l'esment que em fas alhora que comparteixo plenament aquesta visió de la buidor de la filosofia (nihil = desengany) que dóna pas a la paraula pura poètica. Però el problema no s'acaba aquí… ¿Què cal fer quan resulta, a més de descreure en les idees, descreus de la paraula mateixa? Més enllà de la filosofia hi pot haver la poesia… però què hi ha més enllà de la poesia? Quina intemperìe? And all the rest is silence…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s