Atrapats en el temps

El 17 de març de 1926, el rei Alfons XIII signà el Reial Decret, preparat per Primo de Rivera, que es va publicar a La Gaceta amb el títol de “Sanciones gubernativas y judiciales, que se aplicarán a los que faltaren al uso y respeto de la Lengua Española, a la bandera española, himno o emblemas nacionales”. L’article 1 del decret estipulava que, si els governadors civils tenien coneixement de cap “negativa, desobediencia o resistencia activa o pasiva” d’un hom qualsevol tocant “al uso y respeto de la Lengua Española”, podien imposar-li multes de fins a 25.000 pessetes. D’altra banda, l’article 3 establia que “Si el delito se reduce a negativa o resistencia a usar la Lengua Española en los casos en que tal uso esté ordenado o a uso de otro idioma o dialecto, en vez de aquélla, será castigado con la pena de arresto mayor en su grado máximo a prisión correccional en su grado medio y multa de 500 a 5.000 ptas”.

Avui, vuitanta-quatre anys després, el Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Santa Coloma de Farners ha condemnat Àngels Monera, que s’havia negat a dirigir-se en castellà, a l’aeroport de Girona, a dos agents de la Guàrdia Civil, a pagar una multa de 180 euros i les costes processals del judici. Moralitat: els catalans vivim atrapats en el temps. Un temps oprobiós, esclafador, opressiu, asfixiant. Espanyol.

Advertisements

Quant a jcalsapeu

Servidor vaig néixer a Llavaneres l'any en què Josep Pla publicava el "Quadern gris", que també va ser l'any de la mort d'Akhmàtova. Sóc llicenciat en filologia catalana i poca cosa més. Després de viure uns anys a Barcelona, Eivissa i Mallorca he tornat al Maresme, on m'ha vagat de procrear. Ara ens estem a Mataró. A Eivissa vaig publicar "Arrels", una novel·la escrita a quatre mans (les altres dues eren les de Joan Cerdà), i a Mallorca vaig publicar, amb l'Aina Adrover, "Felanitx 1931-1939, República, guerra i repressió". Sóc soci d'Òmnium Cultural, de la Plataforma per la Llengua i de la CAL. M'és fàcil dir què sóc: un sistema digestiu amb una aixeta per al deport i la reproducció, per davant, i una obertura per a l'evacuació dels detritus, al darrere. La resta és irrellevant. I només sabria afegir que la literatura és la meva religió -una religió politeista, poblada de déus capritxosos i promiscus, que són humils i no demanen culte de cap mena.
Aquesta entrada ha esta publicada en Llengua. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s